YA SOMOS MUCHOS EN LINEA..

La Espiral del silencio es una teoría de ciencias políticas y comunicación propuesta por la politóloga alemana Elisabeth Noelle-Neumann. La teoría declara que es menos probable que un individuo de su opinión sobre un determinado tema entre un grupo de personas si siente que es parte de la minoría, por miedo a la represión o aislamiento por parte de la mayoría. (Anderson 1996: 214; Miller 2005: 277).

No dir que en alguns informatius de mitjans públics catalans editorialitzen en lloc d'informar, i no dir que alguns "editorialistes" confonen la nació amb el nacionalisme és alimentar l'espiral del silenci. No dir que alguns programes televisius de diversa índole han esdevingut captius del seu propi discurs, de la seva peculiar manera d'enfoncar la realitat catalana, i no dir que la pluralitat informativa no és necessàriament el sinòmin de ser antigovernamental, és també alimentar l'espiral del silenci. Limitar i reflectir una idea de pluralitat estrictament a les opcions polítiques, i no concebre-la com a pluralitat d'orígen social, geogràfic, lingüístic, ètnic, religiós, és ignorar la Catalunya plural, la Catalunya real i la voluntat d'esdevenir un sol poble. Que el Consell de la Corporació de Mitjans Audiovisuals hagi hagut de debatre (i finalment rebutjar) una proposta de "reprobació" al diputat Joan Ferran per expressar lliurament les seves opinions, és un oprobi.
PS: el "colmo" de l'espiral del silenci és practicar-la quan s'és majoria... tot i que silenciosa

Blog de Jaume Collboni