SOBRE EL CAMI FUTUR DEL PSC

TENIM UN LLENGUATGE QUE ENS ÉS PROPI

Si el PSC vol erigir-se com alternativa política a la majoria que articula la dreta nacionalista del nostre país no en tindrà prou amb l’exercici enèrgic de la critica parlamentaria que pugui fer des de l’oposició. Tampoc en tindrà prou amb una gestió correcta i eficaç realitzada des de els ajuntaments en els que encara governa. No. L’esquerra no serà mai capaç de vertebrar la seva desitjada “nova alternativa” si pretén fer-ho, sols, des de els escons de la cambra catalana o del Congres dels Diputats. El “nou” socialisme, per assolir l’èxit que somia de cara al futur, li cal la complicitat de vells i nous moviments socials compromesos amb els valors de progrés. Nomes mitjançant l’assumpció, i defensa, de principis que li son propis, i la incorporació de les noves exigències emanades de la societat actual, combinades amb les mobilitzacions socials, podem obrir les portes d’un nou període de progres. Mes enllà dels possibles retocs cosmètics propis dels processos congressuals i de les fixacions personalistes d’ alguns -consistents en discutir, gairebé sempre, al voltant del discurs que destil•len els nostres adversaris- convé recuperar el llenguatge genuí de l’esquerra no autoritària, internacionalista i participativa. Sense por i sense complexes. Que quedi ben clar. No estem plantejant tornar a les tesis del segle passat o de la transició, ni al simbolisme de barricades atapeïdes de glorioses banderes vermelles, no. Es tracta, tants sols, que allò que sabem que es fruit de la traïdoria del sistema ho combatem des de els arguments d’un socialisme humanista entès com un irrenunciable objectiu estratègic.