El blog d'en Joan Ferran

8.2.12

CADENACCIO O JOC OFENSIU?




Queda molt partit per jugar. Tot just acaba de sortir al camp una nova alineació i encara es d’hora per saber quin rendiment donarà. Paciència, doncs. A la banqueta, malauradament, s’asseuen uns quants "cracs" que conserven el favor dels aficionats pel seu "joco bonito". Tant és així que hi ha qui pensa que al centre del camp, allà on es distribueix el joc i es generen les passades magistrals que faran gol, hauria d’ estar ocupat per esportistes experts i, capaços de servir en safata pilotes perquè les noves i rutilants adquisicions puguin marcar. Però la cosa es aixì...
L’equip ha saltat a la gespa d’un estadi ple de hooligans d’altres colors que no paren d’ escridassar, d’opinar malintencionadament, fins i tot d’insultar. Els seguidors propis resten callats, porucs i un xic atemorits per l’ambient. La veritat és que els darrers resultats obtinguts no han estat bons per guanyar ni la Lliga ni la Copa. De la Champions ni parlar-ne, perquè allí bufen vents finlandesos amb frankfurts adobats amb mostassa de Dijon- SarkoPen. Què hi farem!
Dèiem que el nou equip és al bell mig del camp i cal donar-li suport. D’acord però, com a comentarista de les jugades, voldria que algú – entrenador i equip tècnic- em fes comprensible el sistema de joc i la tàctica que convé seguir. També l’objectiu final. L’esquema serà un 3-3-4 o un 5-4-1? Farem joc ofensiu o “cadenaccio”?
Sospito, com és lògic, que jugarem a totes les categories i competicions ...Ho farem amb el conjunt de les grans ocasions o farem servir la pedrera només per la Copa?
Sí, l’equip és al camp i , humilment, crec que ha de posar-se taps a les orelles i fer el joc que cregui convenient. També haurem de menystenir els comentaris malèvols al voltant de l’entrenador o el massatgista. Tampoc s’ han de llegir els escrits dels “plumilles” que voldrien dissenyar, des de el seu despatx, el joc dels demés en benefici de tercers. Ull! també amb els nostres vells managers que es creuen dipositaris de la pedra filosofal. Prevenció davant de l’ adversari dialogant que no deixa de ser, en el fons, un competidor.
Totes aquestes consideracions s’haurien de tenir en compte però...sempre hi ha un però, cal jugar bé si el que es vol es guanyar.
Què vol dir jugar bé en les actuals circumstancies? Molt senzill:
-Anar a la nostra sense oblidar els resultats dels darrers matxs. Sense auto enganyar-nos.
-Que l’entrenador i equip tècnic marqui i expliqui amb claredat quin és el sistema de joc. Ofensiu, defensiu, al contra atac...?
-Dotar-nos d’ una tàctica.
-Dotar-nos d’un objectiu estratègic, amb un nord clar i definit.
-Ser capaços d’analitzar mancances, vèncer el voluntarisme esteril, valorar l’esforç i ser conscient de les forces disponibles.
-Recuperar moral de combat i fe en la victòria que ningú ens regalarà.
De fora vindran i ens diran que anem malament, que hem agafat la via Dolorosa, que tot és negatiu...Alguna cosa pot ser certa, cal reconèixer-ho, però... qui és el profeta capaç d’assegurar que d’aquí un mesos tot serà com és ara? Ningú, amics, ningú. Només cal donar un cop d’ull a la Lliga del país veí.
Resumint: Autocrítica, introspecció , consciència clara d’on som i ubicació.
Sistema de joc clar i lideratge, repartiment de rols i ,sobre tot, objectius i mètodes clars.
Aprofitament de totes les capacitats de la banqueta i l’experiència.
Taps a les orelles davant lectures perverses i cants de sirenes.