JORDI HEREU ...QUAN CREUS QUE JA S'ACABA..

JORDI HEREU

No penso lloar políticament la figura de Jordi Hereu. Ja ho fan uns altres. Un servidor ho va fer quan tocava i em tocava. Dire, tan sols, una obvietat comentada amb escreix: Allò que podríem anomenar, amb benevolència, “ecosistema polític” no li ha estat favorable; l’ha perjudicat més enllà dels seus errors particulars, que els ha tingut perquè es humà.
Jordi Hereu marxa de la primera línia de foc però no abandona la guerra. No tornarà ,de moment, a la taula on les estovalles oculten les puntades de peu.
Vull afirmar quelcom que és de domini públic : Jordi Hereu és un home honest. Ho és amb si mateix i amb els altres. És una persona “normal” i generosa. Potser per aquesta raó els addictes al glamur i el posat fi no l’han acceptat mai. És bona persona i em consta que sovint ha renunciat a la comoditat i l’interès personal per emprendre el camí col•lectiu dels combats apassionants.
Hereu estima i ha estimat Barcelona com el que més. Ho ha fet amb força i sense la ira que gasten els ressentits, amb amabilitat. La mateixa amabilitat que fa servir amb el tracte personal, amb el tu a tu.
Ho he escrit abans. No penso lloar al Jordi Hereu polític diré, tan sols, que es un treballador infatigable, honest , progressista i , per damunt de tot , una bona persona.
Benvingut, Jordi, al club dels ressituats que no renunciarem mai al combat per una societat millor.

Recuperem la vella canço de Raimon: "Quan creus que ja s'acaba torna a començar...