NI APOCALIPSI NI SHANGRI-LA

A CONTRACORRENT

Enguany fa vuitanta anys que el president de la República alemana, Paul Von Hindeburg, anomenava Adolf Hitler canceller del Reich. Pocs mesos després d’aquest fet i mitjançant una política d’aliances amb sectors conservadors i militars, canvis de lleis i violència envers els seus adversaris, el NSDAP va aconseguir eliminar les llibertats democràtiques i els drets civils. La república parlamentària de Weimar es desfeia com un terrós de sucre i un partit autoritari es feia amb el poder.

El Periódico recollia recentment les declaracions d’Angela Merkel en l’acte d’inaguració de l’exposició “Berlin 1933, el camí a la dictadura”. Deien el següent: “el nazisme va ser possible per què les elits hi van col•laborar i per què una majoria indiferent va mirar cap a una altra banda”

Aquells varen ser temps de crisi social i política. Varen ser temps de dubtes i inseguretats. Cert, però, és precisament en aquests períodes delicats on la ciutadania perd la confiança i sovint l’esperança de què les coses poden millorar. Creixen en aquesta atmosfera els maximalismes i les pocions màgiques que tot ho curen. El populisme apocalíptic i xenòfob entra en acció. El messianisme amb promeses d’un Shangri-La fet a mida també. Compte doncs!

Però és al bell mig d’aquest brogit quan convé recordar i honorar les persones i els col•lectius que varen ser capaços de mantenir les seves idees a contracorrent sense deixar-se endur per la marea. Aprofitant l’avinentesa de què parlem de l’arribada de Adolf Hitler al poder, voldria triar dos exemples de resistència al nazisme ben diferents. Una, l’anomenada Rosa Blanca, un grup de joves professors i estudiants cristians resistents que durant la segona guerra mundial s’oposaven pacíficament a la dictadura. El principal focus de la seva activitat va estar centrat en els àmbits universitaris de la ciutat de Munich. Repartien fulletons, octavetes i pintaven les parets amb consignes contra la guerra. La seva acció va ser tan heroica com efímera. Precisament 10 anys després de l’arribada de Hitler al poder, varen ser detinguts, executats i el grup desaparegué.

Un altre focus de resistència ben diferent va ser el que va capitanejar Marcel Wildelin (Martin Monat). Aquest trotskista va tenir la gosadia d’organitzar una xarxa de cèl•lules clandestines a la sí de la Wehrmacht des de París a Brest, al temps que era l’ànima de l’edició d’una publicació titulada “Arbeiter und soldat”. Fou detingut i afusellat.

Doncs bé, és temps per recordar i, com va dir Merkel, d’advertir sobre els perills permanents que poden dur al ciutadà a confiar de nou en populistes i visionaris.

És temps també de pensar un xic a contracorrent dels profetes casolans, tant  els del nirvana com els del caos.