El blog d'en Joan Ferran

7.3.13

PSC EN ESTAT PUR







RECUPERANT A PI I MARGALL



No fa gaires dies l’erudit cronista de Barcelona, Lluís Permanyer, demanava a les autoritats municipals de Barcelona recuperar íntegrament el monument en honor a la Iª República i a Francesc Pi i Margall, obra que fou inaugurada per Lluís Companys el mes d’abril de 1936. En aquell temps pre bèl•lic, en el conjunt del “llapis”, hi trobàvem una estàtua en bronze i, a la base, un medalló amb una dedicatòria al patriarca del republicanisme federal català i espanyol.
La petició del senyor Permanyer em sembla una magnifica i excel•lent idea. Res millor que tornar a la ciutat la seva fisonomia, la seva essència primigènia, la seva raó de ser. Però, aprofitant l’avinentesa, voldria anar un xic més lluny en la reivindicació de la memòria del president republicà espanyol. I m’agradaria fer-ho, no sols des d’una òptica de recuperació del paisatge urbà, sinó també des de la ideologia i la política. Ha arribat l’hora que l’esquerra honori la figura i el talent de Pi i Margall fugint del clàssic record d’efemèrides i posant en valor el discurs i la teoria pimargalliana. Modestament considero que el pensament d’aquest home esdevé, a hores d’ara, de rabiosa actualitat. Ho és, sens dubte, per que la proposta federalista de configuració de l’estat emergeix com a contrapunt a les tesis independentistes, però ho és també pel contingut humanista i social dels seus escrits. No oblidem que ens trobem immersos en una crisi econòmica, social i de valors sense precedents on tothom busca receptes miraculoses per sortir de l’atzucac.
És en un context com l’actual que la relectura de Pi i Margall esdevé reconfortant al comprovar que col•loca l’individu, la llibertat i el benestar social en l’epicentre del seu ideari. I ho fa al mateix temps que propugna el federalisme com la fórmula magistral que permet l’engranatge, dins l’estat espanyol, de totes les nacionalitats ibèriques. El fil conductor del seu pensament esta farcit de valors llibertaris basats en la solidaritat econòmica i humana.
Sóc dels que pensa que les esquerres catalanes no han fet justícia a aquest gran pensador polític que fou Pi i Margall. Les seves idees les podem trobar en la gènesi de molts partits i grups polítics de casa nostra. El seu primer llibre ”La Reacción y la Revolución” esdevé una clara crítica racionalista a les monarquies, l’església i les desigualtats econòmiques. És una obra de continguts socialistes tan antiautoritària com políticament reformista. Per casualitat no trobeu un munt de coincidències entre els indignats del 15M i el rum-rum pimargallià?
La teoria de Pi i Margall es basa en la construcció d’un projecte democràtic. Per a ell la democràcia es –segons Isidre Molas- “una concepció global de les relacions socials, morals, econòmiques, polítiques que menen vers la màxima capacitat d’autogovern de les persones”. A conseqüència d’això ens proposa un Estat amb la mínima concentració de poder, fent del pacte – la federació a tots els nivells- la base d’una nova societat ordenada. La via federal, segons Pi i Margall, permet la unitat en la varietat vers una Europa unida. Això és PSC en estat pur.