SÁNCHEZ CAMACHO I ELS MOSSOS

LES RENÚNCIES D’ALICIA I ELS MOSSOS

La numero u del Partit Popular català, Alicia Sánchez Camacho, ha fet pública la seva decisió de renunciar a l’escorta dels mossos d’esquadra. Afirma que desitja que siguin agents del cos de la policia nacional espanyola els que la protegeixin. Camacho diu, també, que dubta de la professionalitat dels agents catalans d’Interior, al temps que sospita del seu director general, Manuel Prat, i del polèmic i incombustible Xavier Martorell.

Deixant de banda algunes actuacions poc clares de Prat o Martorell crec que la senyora Camacho s’equivoca molt. Estimo que el PP, i la seva líder, s’han empassat l’ham, han actuat obeint els instints i no pas a la raó. M’explicaré: un partit que a Catalunya pretengui ser una força de govern no pot renunciar mai de la vida, mai, a institucions i instruments “nacionals”, es a dir, col•lectius. Accepto que Sánchez Camacho dubti de la cúpula d’Interior (potser justificadament) però no m’avinc a acceptar que ho faci del Cos com a tal. Aquest, al menys teòricament, és patrimoni de tots els catalans i fruit d’una llarga història.

Una llei del Parlament català de l’any 1983 va permetre refundar allò que una vigília de Nadal, de 1721, fou legalitzat per mantenir l’ordre, perseguir als austriacistes i substituir el Somatent. Estem parlant –així ho explicava l’escriptor de novel•la negra, Andreu Martin, fa pocs dies a El Periódico- ni més ni menys, que de la força policial civil més antiga d’Europa.

  Insisteixo, cap partit polític amb vocació de govern pot renunciar a instruments i institucions que són col•lectives i no partidàries. El cas dels mossos es similar-salvant distancies- als de la ràdio i televisió publica de la CCMA o els serveis educatius i culturals de la Generalitat. Tots aquests ens poden ser controlats i criticats parlamentàriament malgrat que els seus comandaments emanin de l’executiu de torn.

Sánchez Camacho i el PP han picat l’ham. Quan el conseller Ramon Espadaler critica” l’ús polític” que fa Alicia dels mossos es blinda automàticament, s’erigeix en defensor de “coses” catalanes que altres rebutgen de forma poc intel•ligible pels ciutadans.

 El “mal polític” ja està fet. Les coses que haurien de ser de tots, i estimades per tots, esdevenen de part. Els populars i la seva líder haurien de reflexionar. Amb accions d’aquest tipus Alicia no sols renuncia a la protecció de la policia catalana sinó a moltes coses més.