EUROPA...UN NOU PAIS

LA JAVELINA EUROPEA

No serà un servidor qui reprodueixi fil per randa la llegenda d’Europa i el seu rapte per part de Zeus. El gran Ovidi ja ho va fer fa segles malgrat que Heròdot tenia un altre teoria al respecte. Ara bé, cada cop que s’acosten unes eleccions europees un munt d’articulistes, polítics i historiadors ens expliquen com un enamoradís Zeus, transformat en un brau de pell blanca, s’acosta a la princesa fenícia Europa i es guanya la seva confiança fins l’extrem que, aquesta, accedeix a cavalcar damunt del seu llom. El desenllaç final del mite és prou conegut. El brau va córrer endinsant-se en el mar. La fenícia, atemorida, va mantenir l’equilibri aferrada fortament a les banyes del brau i, així, fins a arribar a l’illa de Creta. Allí Zeus li va revelar la seva veritable identitat. Aquesta llegenda fins aquest punt és prou coneguda però, sovint, els seus relators obvien els regals que Zeus va oferir a la princesa. A més d’un collaret, el deu de deus va obsequiar Europa amb tres presents més. A saber: un autòmata de bronze anomenat Talos. Un gos entossudit en no deixar de mossegar les seves preses, que duia per nom Lépale i una javelina que mai errava el blanc.

Doncs bé, potser ha arribat l’hora de fer servir la javelina. La Europa governada per la dreta camina vers la destrucció i privatització dels seus sistemes de protecció socials. La reducció de salaris, la precarietat laboral i augment de l’atur son un fet incontestable. A Europa, malauradament, la política s’ha subordinat als interessos econòmics dels poderosos. L’estat, que fins fa uns anys actuava com a bàlsam i garant de la lluita contra les desigualtats, enguany actua sota el criteri de les grans multinacionals obviant no sols la crisi social, si no també l’ambiental i energètica. Davant d’aquesta situació a Europa li cal emprar la javelina que li va llegar Zeus i no errar. Necessitem una UE que giri a l’esquerra, que situï les persones en l’epicentre de les seves polítiques. La javelina, i els vots, han d’aturar l’avenç despietat de la dreta i les seves polítiques antisocials. Per tot això i moltes coses més, no podem consentir que ningú ens desviï dels nostres objectius de progrés social amb cants de sirena localistes que ens venen paradisos nacionals impossibles. El combat d’aquest nou segle enfronta un cop més les forces del progrés i les de la reacció a nivell gairebé mundial. Aquest cop la nostra javelina europea no pot fallar.