FORCADELL O LA DEFORMACIÓ PROFESSIONAL

Diuen els psicòlegs, i la Viquipèdia ho confirma, que la deformació professional és la tendència, o el vici, de veure les coses des del punt de vista de la pròpia professió. Aquest fet sovint implica una visió distorsionada de la manera en què es percep el mon i la realitat que l’envolta. Vostès em perdonaran però sospito que a casa nostra, i en determinats ambients polítics, cada cop és més freqüent trobar persones obsessionades al voltant del que s’ha anomenat procés sobiranista, consulta, o 9 de novembre. La deformació professional ha niuat entre nosaltres i s’ha fet un forat a determinats mitjans de comunicació. Un cas paradigmàtic al respecte és el que personalitza dia sí, dia també, la senyora Carme Forcadell. Aquesta dama està tan ‘professionalitzada’ i empeltada de consulta que ha esdevingut una mena de rei Midas a la catalana. Tot el que toca, tot el que respira, tot el que diu es converteix automàticament en consulta o independència.

Davant les eleccions europees la presidenta de l’ANC, exercint la feina que algú li ha encomanat, s’ha afanyat a demanar el vot per als partits que defensen la celebració de la consulta o l’anomenat dret a l’autodeterminació. Vaja, com si aquest parell de qüestions fossin les més transcendents del futur d’Europa i dels europeus i totes les altres una fotesa. La senyora Forcadell, i altres que també pequen de la mateixa deformació professional, ens volen fer oblidar que el que està en joc el 25 de maig són les polítiques europees a dur a la practica davant la crisi. Enguany cal triar quin tipus de polítiques públiques i socials es volen per l’Europa del futur. Posar l’accent en altres qüestions per distreure el personal és una vella tàctica sospitosa i poc recomanable. Depenent dels resultats electorals la presidència de la Comissió europea recaurà en un conservador, Jean Claude Juncker, o en el socialdemòcrata, Martin Schultz. Depenent del resultat s’executaran polítiques més o menys equitatives davant la crisi... O és que potser hem oblidat que hi ha confrontades unes opcions neoliberals i altres de progressistes? Exhortar als ciutadans catalans a tancar els ulls davant d’aquest fet i posar l’accent en altres qüestions no és de rebut. Pretendre que els europeus s’empatollin en els afers interns dels ciutadans espanyols és una ingenuïtat.

Ull! El tacticisme de curta volada d’alguns que es creuen a l’esquerra més d’un cop ha fet la feina bruta dels poderosos. Compte doncs! Per què la deformació professional tot ho justifica...i la crisi cavalca desbocada.

També el pots llegar a www.catalunyapress.com