FINS A FINAL DE MES.....

WHERE’S JOANA ORTEGA?

Les picabaralles en seu parlamentària continuen com sempre en les sessions de control als governs d’aquí i d’allà. Tothom insinua que cal esperar que passi el dia 25 de maig perquè, avui, qualsevol moviment o paraula pot esser interpretada partidàriament a conveniència, treta de context. Les eleccions són les eleccions i en el brogit de la campanya... ja se sap. És obvi, més d’un espera en candeletes incidències i resultats per treure’n conclusions interessades.

El Financial Times ha dit la seva, ha opinat sobre Catalunya. La recomanació de diàleg adreçada al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, és tan contundent i nítida com l’afirmació de que ni a Catalunya ni a Espanya els hi convé la ruptura o la independència. Deixeu m’ho aquí. Farem cas als que diuen que cal esperar a finals de maig per començar a dialogar sobre la futura articulació política del país. Portem tan temps amb el monotema que la cosa no vindrà d’un mes.

  Però, ja que el diari britànic ha obert el foc, permetin-me alguns suggeriments per d’aquí un mes a les parts citades pel rotatiu. A la gent del govern central els hi recomanaria una mica de creativitat, de imaginació, per tal de trobar espais atractius sobre els que parlar i pactar. Potser als ‘populars’ els hi aniria bé deixar-se anar una mica i jugar a la transgressió calculada encara que corrin el risc de pecar venialment. Si la cosa sortís satisfactòriament tots els honors se’ls podria endur el dialogant ‘estadista’ Mariano. Si la cosa anés fatal totes les culpes podrien centrifugar-se en direcció al intervencionisme pèrfid del Financial Times o la intransigència dels nacionalistes més radicals .

Al govern català, en canvi, li recomanaria que mogués la banqueta, que fes servir altres alfils en lloc dels Rulls o els Homs de torn. Aquests són personatges d’aparença hostil i excessivament bel•ligerants, escassament educats en les arts de la diplomàcia. A aquestes alçades de la pel•lícula costa entendre com el president Artur Mas deixa en boca i mans d’Homs la rèplica a tot el que ve de Madrid. Al conseller de Presidència sempre li ha faltat ‘finezza’.

On són les cares amables del Govern?

On és el gran pactista Santi Vila?

  On és la Vicepresidenta Joana Ortega? No hauria de tenir fil directe amb Soraya Sáenz de Santamaria? Per cert, la senyora Ortega ostenta també el càrrec de Consellera de Governació responsable de les Relacions Institucionals. Esdevé, per tant, incomprensible la seva ubicació en un discret segon pla a no ser que algú l’hagi castigada. I què em diuen de la feina assignada a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat i a Duran Lleida?

Ja veuen, els dies van passant mentre a uns els hi manca imaginació política i a d’altres elegància i seducció.

 Esperem que després de les eleccions europees tothom mogui la fitxa pertinent que ens permeti sortir d’aquest perillós atzucac.