SENSE ESCRÚPOLS......

Passejant Pasqual

D’això que us explicaré fa ja un munt de temps. Va succeir una nit d’estiu. La comitiva de l’alcalde de Barcelona, com és tradicional a les festes del barri de Sants, anava visitant els guarniments del diferents carrers. A prop del carrer Galileu un grup de brètols varen insultar i increpar al llavors alcalde Pasqual Maragall. No va ser una escridassada com les viscudes en altres ocasions. Aquest cop la cosa duia molt mala llet. Feia temps que els adversaris polítics de l’alcalde feien córrer que la primera autoritat de Barcelona era un alcohòlic, que anava al despatx sempre begut. Fins i tot en alguns indrets de la ciutat s’havien vist parets pintades i repartit pamflets amb aquesta injúria. Ja sabem que la mesquinesa d’alguns no té límits. La cosa va acabar malament. La comitiva va seguir endavant com si res mentre uns quants vàrem fer de mur de contenció suportant empentes, insults i cops; molts cops de puny i algun trau. Confesso que aquells incidents em van fer mal i no pas físicament si no moralment, perquè aquella agressivitat destil•lava odi. Al llarg de molts anys un servidor i molts companys més vàrem anar gastant joventut, il•lusions i energies per una causa política però també per les persones que la representaven. Ara potser no és el moment d’inventariar l’entrega i el sacrifici realitzat per milers de persones per aconseguir que Pasqual Maragall fos alcalde o president de la Generalitat. No me’n penedeixo, ho tornaria a fer. Segurament altres podrien explicar o escriure les mil i una batalles lliurades de manera altruista per defensar el nom, l’honor i la causa que representaven els Maragall i el PSC. Em diran que el temps passa i les coses canvien. D’acord. Tothom és lliure d’evolucionar i emprendre el camí polític que creu més oportú, malgrat que hom puguem arribar a pensar que en algunes d’aquestes ‘transicions’ hi ha molt més de ressentiment que d’ideologia. Dit això, permeteu-me que consideri, que pensi, que hi ha coses que no són ni ètiques ni elegants, que costen d’entendre. Per respecte i consideració a tots aquells que ens vàrem trencar la cara per defensar la imatge i l’honor de Pasqual hi ha coses que no s’han de fer.

Intentar construir un nou país sense escrúpols és condemnar-lo a que neixi mort.