MIQUEL ICETA ÉS SOLVENT, CAPAÇ I SAP EL QUE CONVÉ

L'HORA 'I',  L'HORA ICETA

A alguns els agradaria veure al PSC mort, fora de combat, expulsat de la vida pública catalana. No ho aconseguiran. És cert que en el viatge al futur la família socialista passa per un moment de turbulències, i que no acaba d’encertar què fer i com fer-ho. És cert també que s’han produït durant aquests dies moviments i propostes poc encertats i, potser, un xic forçats. D’acord. I què? Tot moviment polític i partit passa els seus moments de dubtes i desencerts davant dels reptes quotidians. Qui estigui net de contratemps que tiri la primera pedra. Alguns d’aquests que desitgen la mort immediata del PSC ho escriuen en grans titulars i ens diuen què hem de fer per ser políticament i nacionalment correctes. Patètic. Estàvem acostumats a conviure amb els dispensadors de catalanitat però ara tot sembla indicar que haurem de fer el mateix amb els dispensadors d’idoneïtat política. Ep! Que ningú cregui que nego la llibertat d’opinió o d’expressió. Res d’això! Simplement desconfio dels consells d’aquells que no han estat mai ni voldran ser mai amics, d’aquells que magnifiquen els nostres problemes -sovint reals- però posen sordina o minimitzen el tema quan apuntem solucions. Quina credibilitat pot tenir un ‘opinador’ que fa quatre dies demonitzava Pere Navarro i ara el glosa?

El PSC se’n sortirà. Més aviat que tard sabrà trobar la fórmula per entomar els reptes que estan a tocar de dits. Aquells que desitgen la seva extinció magnificaran i donaran espai a les veus més crítiques, negant el pa i la sal a les altres. Més d’un seguirà amb la seva particular creuada consistent en titllar el socialisme català d’antiquat, sucursalista o pusil•lànime. Tot això succeirà i sabíem que succeiria. Sabem també que el calendari polític ens és advers. I que pot esdevenir emmetzinat també per a d’altres formacions polítiques.

Algú deia que el PSC ja no és el que va ser. No ho discuteixo, però avui a Catalunya res és el que era. Els nostàlgics de l’ambigüitat que tot s’ho menjava han de saber que calia, i cal, marcar posició i defensar el que ens és propi i consubstancial. Federalisme, justícia social i democràcia han estat els paràmetres polítics adoptats i assumits per la majoria del PSC. Sobre ells cal rehabilitar l’edifici i construir una nova oferta política creïble i útil, sobre tot útil. Jugar a fer un panegíric de la renovació generacional com un valor en sí mateixa crec que és un error. Els millors equips de direcció política són els multigeneracionals, els que combinen joventut i experiència i, sobre tot, fan exigència de solvència i capacitat de lideratge.

Sí, el PSC vola sobre turbulències, i què? Se’n sortirà La seva nau està construïda amb els arguments del socialisme democràtic i aquesta corrent de pensament ha donat fe, al llarg de la història, de la seva capacitat de reaccionar positivament davant l’adversitat. Formar part d’una corrent de pensament d’àmbit mundial no és qualsevol cosa, caminar federats amb el socialisme espanyol és un gran què.

Picabaralles internes, egos, pugnes pel poder i la glòria seguiran havent-hi, com hi ha a tot col•lectiu humà però, per damunt de les dificultats, mentre hi hagi un grup d’homes i dones disposats a treballar dins els paràmetres abans exposats hi haurà PSC. Que ningú pensi que minimitzo els problemes, ans al contrari, però estic segur que tenim gent i l’energia suficient per agafar de nou embranzida i treballar en benefici dels humans. El PSC està disposat a fer forat i demanar de nou la seva oportunitat.

 L’hora ‘I’ es aquí.