La frontissa pedagògica

Article publicat al setmanari "Actual"

Va ser un dels personatges clàssics del moviment socialista i catalanista, Rafael Campalans, qui va lligar per sempre més els conceptes de pedagogia i política. Campalans considerava incompatibles la demagògia amb el socialisme i la democràcia. Afirmava que era fàcil excitar la massa “però no ho és tant –deia- mostrar una ruta raonable per al trànsit de l’avui miserable al demà somiat”. L’ambient polític i mediàtic s’ha enrarit després de l’aprovació pel Parlament del nou Estatut. S’han dit coses tremendament fortes i mancades del sentit més elemental de la responsabilitat. S’han atiat baixes passions i s'han reeditat vells fantasmes. I, davant de tot plegat, no podem restar impassibles. Cal reaccionar, i dins d’aquesta reacció tothom té un paper a jugar amb honestedat. Així, doncs, caldrà exigir a cadascun dels partits pro-estatut una actitud específica. A ERC i a CiU se’ls ha de demanar pragmatisme perquè anteposin els interessos de país als seus respectius –i legítims- horitzons polítics. A IC, flexibilitat en els conceptes per aconseguir encabir-hi tothom. Però, entre tanta exigència, és al PSC a qui se li demana una doble feina. D'una banda, les relacions amb el PSOE on, amb la seva “pedagogia”, haurà d’aconseguir fer comprendre als socialistes espanyols la bondat dels continguts estatutaris i la tan desitjada nova relació entre els pobles d’Espanya. De l'altra, fer de frontissa amb els socis perquè el marc bastit a Catalunya no es trenqui. Avui tothom ja sap que solament hi haurà un nou Estatut si s'explica bé i es pacta a Madrid sota l’aixopluc del PSOE. Per aconseguir aquest objectiu, el PSC haurà de fer de frontissa pedagògica; però és evident que la resta de socis del quatripartit hauran de prendre til·la i una bona dosi de pragmatisme. El nou Estatut paga la pena.

Joan Ferran Serafini