Llibertat d’intoxicació?

Un cop admès a tràmit el projecte del nou Estatut en el Congrés dels Diputats, tot sembla indicar que el PP no exercirà el seu dret a presentar-hi esmenes. S’han apuntat al club del tot o res, banda Madrid. (Ep! No oblidem que a casa nostra hi ha gent que insinua que jugarà aquesta carta durant les negociacions dels propers mesos.) Tot plegat no és bo, perquè comporta que el principal partit de l’oposició espanyola s’autoexclou del debat i de la negociació política. Ja veurem què passa. Però allò que esdevé veritablement greu no és aquest enrocament voluntari, sinó el discurs i la música que l’acompanyen. Mariano Rajoy ens transmet una simfonia i una lletra gens tranquil·litzadores; i ho fa amb un suposat to pacífic i correcte, però alhora verinós, terriblement nociu per a la convivència ciutadana. Reflexionem. Els populars estan sols i aïllats en l’àmbit polític, però no així en la societat, ni en determinats sectors financers o mediàtics. Sabem que els missatges dels radiopredicadors van calant, sabem que les campanyes i els boicots tenen els seus seguidors, sabem que juguen al tot s’hi val. Doncs bé, ara que s’obre una nova etapa a Madrid al voltant del tema estatutari, caldrà combatre, amb força i decisió, la intoxicació sistemàticament programada. De qui? Del llenguatge del PP, per exemple, que no dubta –com fa Mayor Oreja- a associar l’estratègia d’ETA a la discussió estatutària. Però també dels mitjans de comunicació, per ones o escrits, que confonen la llibertat d’expressió amb la llibertat d’intoxicació. La Constitució garanteix el dret a rebre una informació veraç, no manipulada. Exigim-ne l’aplicació. Aquí en tenim una mostra: ¿haurem d’instar el CAC –Consell de l’Audiovisual de Catalunya- que actuï en defensa de la veritat davant persones com Jiménez Losantos?

Joan Ferran