Populars a la intempèrie

Cada dia, un esgraó més. El procés d’aprovació del nou Estatut s’ha convertit en una novel·la per entregues. Tot sembla indicar que la qualitat del conjunt de l’obra vindrà donada pel capítol final. Aquest cop, el desenllaç esdevé més interessant que la trama mateixa, i així anem fent. Però, un cop arribats a Madrid, tal vegada fóra bo reflexionar sobre l’atmosfera generada al seu voltant. Ara no es tracta d’esbrinar el grau de constitucionalitat de tal article o tal altre, ni si les esmenes desvirtuaran o no l’acord assolit a Catalunya. No, això ja tindrà el seu moment processal. Potser avui cal adreçar-se urgentment a la gent del Partit Popular –especialment als de Catalunya- per fer-los avinent que estan torpedinant la nostra convivència. Que això que fan, aquesta campanya contra l’Estatut, deteriora greument la cohesió social del país. No estem parlant d’un posicionament puntual, d’unes declaracions. Estem davant d’una operació publicitària meditada i costosa. Tothom és lliure de rebutjar o no l’Estatut. Tothom pot expressar lliurement la seva opinió. Faltaria més! Però mai s’havia anat tan lluny en el maquiavèl·lic joc d’encendre les passions, d’alimentar fòbies. Les campanyes publicitàries contenen múltiples missatges. Els uns són superficials, diàfans i exposats amb lletres de motllo. D'altres, en canvi, són subliminals i poden contenir elements profundament perversos. I això és el que passa amb l’enrenou que ha generat la gent de Mariano Rajoy o Aznar. Cal exigir al PP que aturi la maquinària que ha posat en marxa: és perillosa, i no pensem empassar-nos-la brindant amb una copa de cava. Sempre he cregut que els populars, si volen, tenen el seu lloc en la política democràtica catalana. D’acord; però si malbaraten aquest espai, els ciutadans potser els faran dormir un temps al ras, a la intempèrie.

Joan Ferran Serafini