Llegir a Carrillo

L’últim cop que vaig poder parlar amb Santiago Carrillo va ser a la manifestació que va tenir lloc a Barcelona amb motiu de l’assassinat d’Ernest Lluch. Més enllà de les diferències polítiques que m’han separat històricament d’ell sempre he considerat el vell dirigent del PCE un personatge central de la política espanyola. Lúcid, curtit en mil batalles i amb un cervell privilegiat. Sovint personatges com Carrillo, des de la seva voluntària jubilació, aconsegueixen dir les coses que cal dir i fer el que voldrien que altres dirigents en actiu fessin. Comprenc, no obstant, que la responsabilitat d’estar en primera línia impedeix parlar amb la franquesa que ho pot fer aquest vell lleó criat a la clandestinitat. És per això, i moltes coses més, que us recomano l’article de Santiago Carrillo que publica avui El País