Tuttifruti del No

La diferència més notable entre els partidaris del Sí i del No és que uns proposen quelcom que és tangible -un text articulat i una promesa de gestió- i els altres una negació abstracta susceptible d’ésser farcida de tot tipus de verbalisme però no de projectes sòlids. Des d’una perspectiva de futur moltes virtuts del Sí rauen en la possibilitat de que allò que conté l’Estatut pugui ser gestionat, governat, per gent sensata amb habilitat per desenvolupar lleis, decrets i negociacions. A la gent del Sí se la veu capaç de fer realitat la lletra i l’esperit del text estatutari. Sembla gent seria que posa en valor un pragmatisme ben entès.

En canvi, el No és el garbuix dels extrems, dels descontents, dels desorientats. Les cares del No han esdevingut un popurri fet de Carods, Boadellas i Rajoys... I, com és obvi, amb aquest tuttifruti del front del No no es pot construir res de res. No hi ha materials, arquitectura, ciment cohesionador ni solidesa argumental. Tants caps tants barrets i algun d’ells molt perillós.

Article que m'han publicat a e-noticies