El blog d'en Joan Ferran

12.2.12

LES PARAULES DE DURAN I ORIOL PUJOL SON UNA CRIDA A LA MOBILITZACIÓ



Duran i la reforma laboral

Sóc conscient que Josep Antoni Duran Lleida aquests dies deu estar un xic inquiet per un munt de coses. El dirigent d’Unió veu, amb una certa gelosia, com el seu afany de protagonisme i intermediació amb el govern de Madrid entra en competència amb el rol institucional de Joana Ortega i també, amb l’estudiada omnipresència d’Alicia Sánchez Camacho. Si a aquestes inquietuds de l’ego de Duran li afegim la proximitat d’un congrés, on algunes veus crítiques comencen a parlar de relleu –són més de 30 anys els seus al front d’Unió- i altres parlen de recuperar l’esperit sobiranista fundacional del partit de Carrasco i Formiguera, hom pot arribar a comprendre que Duran Lleida es precipiti, de nou, per la pendent de les declaracions desafortunades. Fixeu-vos. Sempre que el dirigent democristià viu sota pressió dona la nota. Ho va fer en campanya electoral amb gais, bisbes, jornalers i tutti quanti. Ho torna a fer ara quan les mels de la seva victòria electoral ja són dolçor d’hemeroteca i poca cosa més.
Duran es despenja, Artur Mas també, donant suport entusiàstic a la reforma laboral del PP, dient que la seva orientació és l’adequada. Però, no content amb això, demana amb emoció que el govern “d’una vegada reguli el dret a vaga”. Patètic.
Joan Coscubiela es feia la següent pregunta: Que li queda a Duran Lleida de l’encíclica “Mater et Magistra” de Joan XXIII? Poca cosa, diria jo.
El congrés que UDC ha de celebrar a Sitges (ciutat de congressos tradicionalment tumultuosos) durà com a lema “Catalunya, centralitat, humanisme, i justícia social”. Legítim, cadascú s’etiqueta com vol però, potser caldrà que algú expliqui perquè, amb Duran, Unió ha perdut la centralitat sotmetent-se al PP; perquè ha arraconat l’humanisme cristià defensant, tant , als que ho tenen més difícil que els camells passar pel forat de l’agulla, segons Jesucrist, per anar al cel; perquè se’n riuen de la justícia social fent la gara gara als que volen aplicar-nos una draconiana reforma laboral.