ESTIU BLAU: '¡CIUQUETE HA MUERTO!'

MAS GARANTEIX UN ESTIU CALENT I CONFÚS

 Trobarem a faltar les seves rodes de premsa, els seus despropòsits, el seu somriure trencat i cínic. En efecte, diuen que Francesc Homs se’n va a dirigir la campanya del President pel 27 de setembre. Ep! En clau plebiscitària, com manen els canons dels independentistes de tota la vida i dels conversos de la darrera fornada. El cert és que, a hores d’ara, tot és tan confús que no crec que l’inefable Quico tingui clar quin tipus de campanya electoral vol -o precisa- Artur Mas per sortir airós de l’embolic en que s’ha ficat i, de retruc, ha ficat tots els catalans. 

Duran Lleida ja és fora de circuït i la coalició governant fins ahir, morta. El President té barra lliure per moure les peces sense el cuquet torracollons del seny democratacristià. Sí, ara podrà aigualir, fins fer-les desaparèixer si cal, les sigles de CDC. No fos cas que algun articulista o adversari sense ànima li recordés el nom del patriarca fundador de la cosa, o el misteri del tant per cent. Amb la mini remodelació del Govern intentarà reforçar, en tres mesos, el perfil social de l’executiu. La política del pedaç torna a funcionar. Amb l’inestimable ajut de la televisió i ràdio del regim ens vendrà l’idea que cal garantir la llista única del sobiranisme per què, diu, el ‘procés’ està en perill. Intentarà copiar la unitat d’acció que ha practicat amb èxit l’esquerra alternativa a Barcelona i Madrid. No es tallarà un pel. Centrifugarà sobre l’anomenada i subvencionada societat civil la responsabilitat de ‘decidir’ quin paper pertoca a cadascú en l’auca ítaquiana. Quin paperot per la Muriel i en Sánchez! Quin compromís! De ben segur que als amics d’en Junqueras o de la CUP aquesta fugida endavant no els hi fa gens de gràcia... I, per arrodonir encara més la cosa, llença a l’aire el sofisma: ‘la independència no és d’esquerres ni de dretes’... Mas recupera un dels vells arguments del nacionalisme reaccionari i interclassista per negar les opcions que contemplen l’eix social. 

Hi ha qui diu que la política catalana és tediosa i repetitiva, que sempre es parla del mateix, que deixa de banda allò que afecta directament la vida quotidiana dels ciutadans... Segur que sí, però aquest estiu promet, promet ser tan calorós com confús. Pobres de nosaltres!