ALCALDABLES A DOJO

                                      

     MASCARELL I EL PDECAT 

Diuen que Ferran Mascarell vol tornar a casa. Diuen que s’enyora de la ciutat comtal, que els aires d’Espanya no li senten prou bé. Diuen, i diu, que té ganes de repensar la ciutat. Explica que vol tornar a Catalunya per què el poder central està en mans de gent tan conservadora com immobilista, i que cal refundar els estats. Cada cop que Ferran Mascarell diserta sobre què cal fer, acte seguit entra en escena com a protagonista d’alguna història. Aquest bon jan es va treure de la màniga l’invent de les “estructures d’estat” i avui, encara, el més calent és a l’aigüera. Va actuar com a conseller àulic d’Artur Mas camí d’Ítaca i enguany el pobre expresident descansa en via morta... La veritat és que Ferran Mascarell és un paio tan llest i intel•ligent com versàtil. Acumula en el seu historial un munt d’ex sota diferents banderes (ex comunista, socialista, regidor, tinent d’alcalde, diputat, conseller, president d’Ateneu, delegat de la Generalitat...) 

Per les seves declaracions ens assabentem que l’any 2006 va veure la llum de la independència. Potser això succeí un capvespre al Parc de la Ciutadella i ara ens diu, mitjançant la ràdio nacionalista de Catalunya, que s’ha ofert al PDCat com a futur alcaldable. Un servidor de vostès no sap què en pensen al respecte en Joaquim Forn i els nous dirigents del nacionalisme post convergent. Desconec també si l’oferta al respecte de Joana Ortega, o les insinuacions d’en Santi Vila, són cosa seriosa o focs d’artifici. Tant se val. Ja s’ho faran. Ara bé, vist el currículum del personatge, jo li faria pagar el peatge d’unes primàries. Almenys servirien per posar en valor el discurs de la cultura de l’esforç i per a que tot no sigui arribar i moldre. Les hemeroteques son tossudes i delatores. Ferran Mascarell no va voler optar a ser alcaldable socialista per Barcelona per què el president Montilla li va dir que calia que es sotmetés a un procés intern de primàries. Masses embolics per un polític ambiciós que ja havia rebut ofertes de la competència. 

Compte doncs, gent del PDCat, amb els fixatges. Prou difícils teniu les coses com per complicar-les encara més. Hi ha estels solitaris disposats a brillar a qualsevol galàxia sense oferir escalfor.