UNA ENTREVISTA DE XAVIER RIUS.....

La gent creurà que entrevisto Joan Ferran perquè inclou un dels meus articles sobre TV3 en el seu llibre “Desde la aspillera” (Ediciones Hildy) però no. L'entrevisto perquè és un franctirador de nom i perqué quan va dir allò de la "crosta nacionalista" al 2007 referit als mitjans de comunicació de la Generalitat es va quedar curt.

 - Els de TV3 han posat tota la carn a la graella amb el procés. 

 La carn, l'oli i tots els condiments. Sense la intervenció de la ràdio i la tele pública no haguéssim arribat al punt en què estem. Moltes vegades ha magnificat l'anecdòtic i obviat l'important. Ha convertit en notícia insignificàncies i ocultat els matisos.

 - Amb allò de la "crosta nacionalista" es va quedar curt? 

 Sí. Eren altres temps i circumstàncies, però molts dels que van callar ara em donen la raó. A més avui, malauradament, és un camp de batalla entre les diferents faccions de l'independentisme, tots volen manar per controlar el missatge. 

 - El gran èxit del procés ha estat la creació d'un marc mental? Els dels llaços grocs semblen els bons de la pel·lícula. 

 Han creat un marc mental trampós, il·lusori i fictici que, al seu torn, ha generat un altre en oposició. Un mal servei a la concòrdia entre catalans. Patirem molt de temps les conseqüències de tant dogmatisme. Per als que es van creure el del viatge a Ítaca la frustració està a la volta de la cantonada.

 - Hi ha por escènica a Catalunya? 

 En el moment en que algú et deixa de parlar o t'insulta per no compartir les seves idees és que alguna cosa no funciona bé. En l'instant que molts grups d'amics de tota la vida opten per no parlar de segons quins temes és que la societat té un problema i el virus de la intolerància ha fet niu. Quan es pinten els locals de l'adversari, es destrossa el seu material, s'insulta i es molesta violentament al dissident és que alguna cosa falla... Hi ha violències que no són físiques i aquí campen al seu aire. 

 - Hi ha una espiral de silenci? 

 Sí, hi és... Però cada vegada són més els que intenten fer sentir la seva veu i s'arrisquen a defensar les seves posicions. La retòrica del procés ha cansat a molta gent que ja ho verbalitza encara que sigui en petit comitè.

 - El procés és sobretot un moviment de classes mitjana. Vostè fins i tot parla de "carn de canó" en el seu llibre.

 En l'anomenat Procés ha participat molta gent de bona fe. Ho han fet amb il·lusió i esperança sense demanar res a canvi. El lamentable ha estat veure com uns quants aprofitats han estirat, i instrumentalitzat, el tema perquè en això els anava la poltrona, el sou fins i tot l'estatus social. En tot moviment polític hi ha els idealistes i els aprofitats... El Procés ha generat molt 'xupòpter' desaprensiu... Si Puigdemont, Comín i cia no es veiessin vivint molts anys a Bèlgica segurament proposarien altres sortides menys estridents i estrambòtiques al moment polític actual.

 - Quin paper ha jugat la premsa? 

Uns han fet de comparsa per no perdre subvencions. D'altres han callat, o han estat tebis, massa temps fins que s’han adonat del cúmul de despropòsits i ocurrències que poden arribar a generar quatre il·luminats posant en perill la cohesió social i l'economia. Només uns pocs han actuat com a professionals valents. 

  - I els intel·lectuals? 

La llista dels acomodats al sistema és llarga. Escribes a sou un munt. Anar a contracorrent és dur i l'honestedat intel·lectual no compta en nòmina. Alguns fan vestits a mida, llibres per encàrrec i entrevistes al millor postor... Aquests i aquestes dels que parlo, si se'ls pot anomenar intel·lectuals, solen oficiar de bufons en mitjans de comunicació a canvi d'unes monedes d'or. 

 - Quin paper han jugat els historiadors? 

 Els honestos han difós el seu treball amb objectivitat i professionalitat, altres han preferit reescriure el passat a gust dels mandarins que governen el present... però, per fortuna, encara hi ha pensament i vers lliure en aquest país.

- Al final resulta que anaven de farol. 

 Va ser una fanfarronada, van perdre i ara intenten emmascarar la seva derrota apel·lant, de nou, els sentiments. En la intimitat molts reconeixen que s'han precipitat. Ara no saben com sortir del problema sense perdre més plomes. - Ni tan sols va ser una partida d'escacs. Va ser a les cartes amb baralla espanyola, van cantar les quaranta i van abandonar la partida. El pitjor és que ara pretenen que tothom pagui la seva consumició i la trencadissa generada al país. Serà dur recosir tot això. En els escacs es medita i es pensen les jugades a mig termini, aquests han utilitzat la patada cap endavant sense rumb.

 - Hi ha presos i exiliats? 

 Si, en qualsevol país en el qual un intenti saltar-se la llei va a la presó. A França, per exemple, no haguessin arribat tan lluny. I a Alemanya... Exiliats? Llegeixin vostès les vicissituds dels republicans espanyols després de la guerra civil i veuran la diferència. No tothom pot residir amb despeses pagades en una mansió a Waterloo, o pernoctar en una presó amb un règim interior i de visites com el dels polítics presos. Una altra cosa és discutir sobre la idoneïtat dels temps de presó preventiva.

 - Per a aquest viatge no calia alforges. Vostè també ho diu. 

 Han posat el país cap per avall, s'han enfrontat famílies i amics; han perjudicat l'economia, el turisme i la imatge del país fora de les nostres fronteres... Es barallen, no té nord ni ruta a seguir... un desastre trufat de frases grandiloqüents però buides de contingut. Han posat en perill, i ho segueixen fent, la pròpia autonomia...

 - Què deu pensar Pujol del procés?

 Crec que Pujol ha de pensar que són uns sabatots sense criteri polític i escàs plantejament estratègic, que el seu era més efectiu i solvent. Fins i tot crec que pot arribar a pensar que aquests aficionats a l'activisme Kumbaya posen en perill la seva tasca política d'anys. No només s'han carregat el seu partit sinó també deterioren el país.

 - El procés s’ha acabat? 

 Crec que com s'entenia abans sí. Ara la cosa va de presos i referèndums. Suposo que els procesistes han interioritzat que els temes de palau van a poc a poc. Els independentistes tenen un problema seriós per recompondre la seva línia de comandament, els falta nous líders i a ningú se li acudiria, per exemple, col·locar a personatges com Agustin Colomines o Rufián al capdavant de l’enrenou. Els altres caminen per Europa o estan presos.

 - Quan va començar el procés? Amb Pujol, amb Maragall, amb Mas? 

 Si fullegem la vida d'en Benet, narrada per Jordi Amat, potser en els anys quaranta amb l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat. Més tard altres van posar les condicions objectives i Mas va accelerar pensant que les subjectives estaven madures i clar, Artur no és un Lenin i la va pifiar. 

 - Ja no va a les manifestacions de l'1 de Maig. Es mostra molt crític amb els sindicats. 

 Les cúpules dels sindicats fa temps que no tenen massa clar quin és el seu comès de classe. Van jugar a alinear-se amb el pensament dominant i a mi no m’agrda això. Afortunadament encara hi ha en actiu centenars de sindicalistes que no han sucumbit als cants de sirena.

 - És cert que Mascarell va passar en sis dies de candidat del PSC a l'alcaldia de Barcleona a conseller de Cultura amb CiU? 

Als fets em remeto. Mascarell és un especialista en el transfuguisme exprés. Observin els seus moviments d'aquests últims mesos i veuran com es desplaça pel cosmos 'indepe' a la recerca d'una destinació.

 - Quin mal han fet els conversos, no? 

 Tots evolucionem i canviem d'idea en moltes ocasions, però l’anormal és caure del cavall camí de Damasc i caure moltes vegades. El pitjor del convers és la seva malvolença cap als seus antics camarades i l'intent d'ocultar paraules i fets del passat. Comprenc el convers evolutiu per idees, avorreixo a qui muta a canvi de la poltrona. En idees polítiques encara hi ha diferències. Adoptar, de cop, el pensament de l'antagonista no és massa comprensible.

 - Vostè va ser un dels 'capitans' del PSC. Què ha fet malament el PSC amb el procés? Si ha fet alguna cosa malament.

 Ser tebi i ambigu en moltes ocasions. Com a excusa li diré que en els gens del PSC hi ha sempre l'intent d'esgotar al màxim abans de trencar o destrossar. Això va bé en algunes ocasions i en altres surt malament. No som perfectes. 

 - Com s’atura Vox?

Parlant menys d'ells. Amb normalitat i sense dona’ls-hi un protagonisme que encara no mereixen. Atacant les arrels del mal humor ciutadà i abordant amb rigor temes incòmodes i problemàtics que tenen a veure amb l’immigració i la seguretat.

 - No té la sensació que l'electorat del PSC s'ha fet de dretes? Ara la gent està preocupada per les okupacions o la immigració més que conceptes tradicionals d'esquerra com "justícia social", "igualtat", "fraternitat" 

 Per definició el PSC ha d'abordar i defensar els temes clàssics dels demòcrates i l'esquerra. Però també els fenòmens emergents que preocupen a la societat. L'esquerra en general no digereix bé les problemàtiques d’immigració i seguretat. Cal aplicar aquí una nova mirada allunyada del bonisme, però respectuosa amb els drets de les persones.

 - Vostè fins i tot critica els "pijoprogres". Què és un "pijoprogre"? 

És molt fàcil ser d'esquerres vivint a Sant Cugat? Diguem que un 'pijoprogre' és un burgeset ben remunerat, amb bon nivell de vida, que, per mala consciència, vota posicions d'esquerres o radicals, sabent que no tenen futur i que el seu estatus no es veurà afectat. Són els reis del 'postureo’, l’estètica cara i la 'divinitat'. / Una entrevista de Xavier Rius.