El blog d'en Joan Ferran

21.2.12

ÉPATER LE BOURGEOIS !





Avui és un dia un xic estrany. Fa fred i fa sol. Els estudiants valencians ja no protesten al carrer demanant calerons per la calefacció. A hores d’ara ja van prou calents després de provar la goma dura i el cop d’escut al cap. Sí, van força cremats, perquè algú els ha titllat d’enemics fent – oh, lapsus linguae!- servir terminologia militar. Per reblar el clau, un deixeble de Monsenyor Escrivà de Balaguer ha gosat dir que entre els nois que patien fred a l’escola hi havia infiltrats i radicals. Radicals, infiltrats? Potser si... Probablement anaven uniformats, protegits amb armes antiavalots i a les ordres d’un comandament amb un component lacti fermentat.
Avui és un dia estrany. Hi ha més de deu mil persones que no cobren, que estan esperant, la Renda Mínima d’Inserció des del mes de maig i aquesta no arriba. La grip col•lapsa les urgències dels grans hospitals i el Govern segueix amb retallades...

El carrer Ferlandina de Barcelona perd el seu nom després d’un rètol roig i negre de la CNT i un aparador ple de llibres que ens recorden la perversitat del sistema capitalista. Ho fa entre les taules i terrasses dels bars que donen entrada a una plaça farcida de skateboards, el soroll de les rodes colpejant esgraons mig trencats i les rialles dels nens. Allí ,tot just a mà esquerra, darrera del Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona i davant del vitralls de la Llibreria Central, hi ha un mur on es declina la paraula “Ravalejar”. Uns metres al seu costat algú ha enganxat un seguit de fotografies en blanc i negre. El mur s’ha omplert de cares, de gent, de persones de totes les edats i condició que han perdut la seva llar en mans de caixes i bancs. La paret parla, descriu. Les fotografies suporten, en un raconet de la imatge impresa, l’anagrama de l’entitat confiscadora. Impressiona, de debò. Aquell munt d’ulls vius ens miren i ens interroguen. Aquells rostres no són figures triades de les “fàbriques satàniques” de William Blake, no. Són els nostres coetanis amb problemes, els nostres veïns que demanen ajut, que han perdut el seu cau.
Deia abans que avui és un dia estrany. Ens diuen que la Reforma Laboral es fa pel nostre bé i alguns només es preocupen d’ella perquè envaeix competències catalanes....país! Altres reclamen de nou el penyal de Gibraltar; uns tercers fan carantoines per esdevenir una mena d’ Elvis Presley i poder aconseguir una “Cita a Eurovegas”. Uf!
Diuen que la primavera ha fet aparició a la ciutat de València. Som-hi, doncs! Quan la temperatura puja venen ganes de fer gresca, de épater le bourgeois.
Ho diu la vella cançó:
“ En Maurici sap què fer, trobarà els companys i sortirà al carrer”