FELIP PUIG I LA SEGURETAT A CATALUNYA

Seria agosarat asseverar que el conseller Felip Puig ha obert la porta de la Llei del Talió, o a les milícies armades d’autodefensa. No seria just. Però, dit això, no és cap frivolitat afirmar que ha deixat la finestra de la cuina sense passar el forrellat. Una finestra que només amb una petita empenta de res permet accedir a la casa, anar al rebost, agafar el ganivet del pa i sortir al carrer- o al bosc- a la recerca de desaprensius. La gent es queixa de robatoris i Felip Puig demana col•laboració ciutadana. Correcte, d’acord, però caldrà explicar que la fal•lera de privatitzar ha arribat tant lluny, que no és cap disbarat sospitar que alguns volen canviar el model de seguretat del país.
Diu el conseller que el govern català va escàs de recursos, que té dificultats per garantir satisfactòriament les exigències de seguretat del moment. Ens estan demanant per casualitat que contractem seguretat privada? Insinua Puig, de forma vergonyant , que el ciutadà organitzi grups d’ autodefensa?
Aquest país les ha vist de tots els colors. En la memòria col•lectiva encara balla el record del sometent, dels “paseillos” , del pistolerisme groc, les Patrulles de Control i els conflictes ètnics entre veïns d’un mateix barri. De seguir per aquest tortuós camí encara recuperarem el paisatge del desert de Tabernas i el cartell dels westerns que diu:” Wanted”.
Compte amb la finestra de la cuina que Puig ha deixat mal tancada. La negligència de les administracions - o el laissez faire conscient de les mateixes- ha permès que en molts països la seguretat sigui cosa de privats. També que algunes institucions penitenciaries ho siguin i que exercits de mercenaris no dubtin en fer negoci i presència en els conflictes africans, en el post de la guerra. Recorden l’ Iraq?
No vull dramatitzar, però cal exigir que el Govern, a més de garantir la seguretat dels ciutadans, ha de transmetre seguretats i no incerteses. No s’hi val centrifugar responsabilitats eludint les pròpies, ni penjar a dojo xapes de sheriff al més valent de la colla.