I ARA QUÈ AMIC TRIAS?

Barcelona del mòbil a la barraca?

Qui els ha vist i qui els veu! Si algú es pren la molèstia de fer una mirada retrospectiva al voltant del discurs i la pràctica opositora impulsada per CiU a la ciutat de Barcelona al llarg dels darrers anys sentirà vergonyes aliena. Encara em ve a la memòria aquella imatge d’en Miquel Roca quan va gosar fotografiar-se, en un carrer sòrdid, al costat d’un contenidor d’escombraries ple a vessar. Però d’això fa tant de temps que ni ho recorda la tieta. Recentment varen ser Xavier Trias i la seva gent els que, aixoplugats amb algun mitja de comunicació ultra bel•ligerant, van jugar a “cherchez la femme” sota les arcades del Mercat de la Boqueria. Va ser el grup municipal convergent el que afirmava, sense rubor, que Barcelona era una ciutat bruta, que la Ronda de Sant Antoni era un mostrari de prostitució oriental i que –Duran dixit- la nostra ciutat era la capital incontrolada dels antisistema. Això, i moltes coses més, varen ser el fil conductor dels discursos emprats per Xavier Trias durant més de quatre anys.
Avui, ara que ja ningú maleeix des de pagines salmó a cap alcalde, els nous gestors de la ciutat s’ofenen perquè l’oposició els hi diu que hi ha barraquisme incontrolat, que cal treballar conjuntament per eradicar-ho amb urgència.
No si val a fer demagògia. D’acord... Però, la supervivència de les escoles bressol trontolla, el transport públic s’encareix i la millora de la seguretat ha esdevingut un miratge...
On són avui els que abans tot ho criticaven? Atenent el mòbil!