El blog d'en Joan Ferran

2.3.12

SOBRE LA LLUITA DELS ESTUDIANTS....





Prou! Facin el favor de prendre nota. Ja no cola! Ja no ens ho empassem tot per molt que ens refreguin, per davant dels morros, tres fotografies de quatre encaputxats amb bengales a les mans. Que no!
Un servidor de vostès no justificarà mai la violència ni els aldarulls que acaben amb la incineració de contenidors. Tampoc abonaré que un parell d’ insensats trenquin els vidres de la Borsa. És clar que no! Però dit això trobo de mal gust, i ho considero una provocació, que es criminalitzi el moviment estudiantil com han fet alguns mitjans de comunicació i polítics “d’ordre”.
Han estat moltes les ciutats espanyoles que han vist desfilar pels seus carrers milers de joves manifestants clamant contra les retallades i la privatització de serveis. Ho han fet, gairebé sempre, de forma civilitzada i pacífica. Se’ls ha insultat titllant-los d’enemics. Se’ls ha menystingut dient que es mouen sota una estudiada estratègia de la tensio ideada per l’esquerra que ha perdut les eleccions. Aquesta gent, aquests professionals de la difamació, vol viure entre núvols de cotó i privilegis. No se n’ adonen que el personal esta fart de matrones germàniques i petits Napoleó que ens estrenyen el cinturó? La capital catalana té l’honor –sí, l’honor- de tenir un moviment estudiantil que no es resigna, que és viu, que vol lluitar per els drets aconseguits mitjançant el combat dels seus pares i que ara, un grapat de mercaders, els hi vol arrabassar.
A casa nostra especialistes en retallar i centrifugar culpes han intentat distreure el personal magnificant incidents o dient, com ha fet el responsable d’Universitats Antoni Castellà, que la cosa no afectava al govern Mas. Hipòcrites! El Govern de la Generalitat ha esdevingut el paradigma de les retallades socials en educació, sanitat i polítiques socials. Pretendre eludir responsabilitats és un insult al sentit comú del ciutadà. Estigmatitzar les reivindicacions dels estudiants, minimitzant la seva magnitut, és un mal servei a la democràcia que pot abocar a molts a la radicalització.
Ens volen distreure amb l’anècdota i el titular sensacionalista, la foto i l’heroic vigilant de la Borsa. Compten per fer-ho amb la Brunete mediàtica d’allà i amb altres d’aquí que els volen imitar. Ens diran que amb aldarulls no s’ aconsegueix res, que cal ser responsables...Després ens vendran que els sindicats són uns aprofitats i que els polítics que denuncien les retallades fan demagògia. Alguna gent de bona fe és possible que caigui en el parany i interioritzi que tot està podrit, que res val la pena. Sí, hauran guanyat de moment la batalla. No ho discuteixo, però això seria l’inici d’una conflictivitat social, una nova primavera, amb alguna cosa més que els vidres del Banc Popular trencats.