TRIST GOVERN...
Cànnabis o hipocresia?
La crisi econòmica colpeja la nostra societat cada vegada amb més força. Tothom parla de dèficit, de la necessitat de lluitar contra l’atur, de generar iniciatives susceptibles de reactivar l’economia. Sembla que l’únic superàvit que és capaç de garantir aquest país és el de les paraules buides i consells farcits de bones intencions però, sense dotació econòmica. Es parla molt d’ajudar als emprenedors, de ser imaginatius, però alhora de la veritat res de res. Un emprenedor, home o dona, amb iniciativa i vista, és aquell capaç de generar o produir riquesa allà on altres no veuen res. Un emprenedor imaginatiu pot ser aquell que sense violentar la legalitat, aprofitant la terra de ningú, és capaç de crear ocupació i, conseqüentment, riquesa. Sovint penso que aquest país nostre està dormit de tant mirar-se el melic en un anar tirant sense immutar-se. Som campions en l’ambigüitat. Ahir sense anar més lluny, llegia unes declaracions de Duran Lleida al volant d’Eurovegas en les que, més enllà d’un parell de consideracions sobre la prostitució de luxe, un no sap que és el que pensen, per exemple, els democristians al respecte. Això sí, quan quatre puritans s’assabenten que Rasquera pensa destinar 7 hectàrees –en dos hivernacles- al conreu controlat de cànnabis, tot són pegues. Sense valorar la situació de les finances del poble, menystenint l’autonomia municipal i els estudis tècnics i ambientals, un munt de poliburòcrates corren a buscar la il•legalitat. Quanta hipocresia!
Temes com la legalització de la marihuana o la regulació de la prostitució esdevenen algunes de les incòmodes assignatures pendents que té el país. Tothom sap que determinades mesures deixarien fora de joc a moltes màfies organitzades. Són molts el ciutadans que demanen la normalització progressiva del conreu i consum de la Cànnabis Sativa.
El conseller Puig ha advertit que durà la decisió de Rasquera davant la justícia. De ser així, Rasquera hauria de respondre duent al Govern als tribunals per la injustícia de les retallades.
La crisi econòmica colpeja la nostra societat cada vegada amb més força. Tothom parla de dèficit, de la necessitat de lluitar contra l’atur, de generar iniciatives susceptibles de reactivar l’economia. Sembla que l’únic superàvit que és capaç de garantir aquest país és el de les paraules buides i consells farcits de bones intencions però, sense dotació econòmica. Es parla molt d’ajudar als emprenedors, de ser imaginatius, però alhora de la veritat res de res. Un emprenedor, home o dona, amb iniciativa i vista, és aquell capaç de generar o produir riquesa allà on altres no veuen res. Un emprenedor imaginatiu pot ser aquell que sense violentar la legalitat, aprofitant la terra de ningú, és capaç de crear ocupació i, conseqüentment, riquesa. Sovint penso que aquest país nostre està dormit de tant mirar-se el melic en un anar tirant sense immutar-se. Som campions en l’ambigüitat. Ahir sense anar més lluny, llegia unes declaracions de Duran Lleida al volant d’Eurovegas en les que, més enllà d’un parell de consideracions sobre la prostitució de luxe, un no sap que és el que pensen, per exemple, els democristians al respecte. Això sí, quan quatre puritans s’assabenten que Rasquera pensa destinar 7 hectàrees –en dos hivernacles- al conreu controlat de cànnabis, tot són pegues. Sense valorar la situació de les finances del poble, menystenint l’autonomia municipal i els estudis tècnics i ambientals, un munt de poliburòcrates corren a buscar la il•legalitat. Quanta hipocresia!
Temes com la legalització de la marihuana o la regulació de la prostitució esdevenen algunes de les incòmodes assignatures pendents que té el país. Tothom sap que determinades mesures deixarien fora de joc a moltes màfies organitzades. Són molts el ciutadans que demanen la normalització progressiva del conreu i consum de la Cànnabis Sativa.
El conseller Puig ha advertit que durà la decisió de Rasquera davant la justícia. De ser així, Rasquera hauria de respondre duent al Govern als tribunals per la injustícia de les retallades.
posted by Joan Ferran @ 5:58 p. m.
<< Home