ADEU CAMARADA

AL COMPANY JORDI MIRALLES 

Ha mort el comunista Jordi Miralles. Avui molts parlaran d’ell, de les seves virtuts, de la seva lluita, del seu tarannà afable i cordial. El Parlament català recordarà la seva figura i els diaris se’n faran ressò. Amb aquestes modestes línies mal girbades vull retre-li un últim homenatge com amic. Pretenc fer-ho explicant una petita anècdota, insignificant si es vol, que l’honora. 

A inicis dels anys 2000 vàrem coincidir a les sessions de debat que el Fòrum Social Mundial va organitzar a la ciutat brasilera de Porto Alegre. Viatges, sessions maratonianes de debat, conferències i manifestacions destinades a arreglar el món i a maleir els efectes perversos de la globalització neoliberal ens varen agermanar. Després vingué l’extensa xerrada que vàrem tenir amb Hugo Chávez, Ignacio Ramonet i Bernard Cassen. També el nostre intent de visita a una favela de Rio de la que vàrem haver de sortir corrent... A Porto Alegre ens allotjàvem a uns setanta kilòmetres de centre d’activitats del Fòrum Social. Cada dia, de bon matí, fèiem un llarg viatge en furgoneta per arribar a la ciutat per tornar al vespre de nou. Compartíem, amb altres membres de la delegació catalana, una habitació petita estreta i amb lliteres. Comoditats, poques. Serveis escassos i fent cua. Diuen que en les petites coses és on pots endevinar la categoria humana de les persones, doncs bé, d’en Jordi Miralles en recordo una que l’honora. A diferència d’altres il·lustres que es van buscar la vida, mitjançant influències, en hotels de luxe en Miralles va preferir seguir allotjat amb el gruix de la delegació i no gaudir de privilegis ni institucionals ni partidaris. Bon company i solidari en Jordi en aquella ocasió. Anys després, des de la Mesa del Parlament, continuà essent el de sempre: un bon camarada.

 Aquests dies glosaran la seva figura política, ho mereix, però el meu petit homenatge va adreçat a l’home corrent, al comunista honest i honrat que fou sempre.