SPOT SPAM

 

PAM PAM AL SPAM! 

 Són inoportunes, insistents i arriben a qualsevol hora del dia. Algunes són enganyoses i d’altres fan clarament olor d’estafa. Les trucades comercials no desitjades —l’spam telefònic— ens persegueixen allà on siguem, sense cap límit horari. Sé que al Congrés dels Diputats els nostres polítics han impulsat lleis i mesures concretes contra aquests lladres de pau (parafrasejant Rosalía). La Llei General de Telecomunicacions, en vigor des del juny del 2023, prohibeix expressament les trucades comercials no sol·licitades. Només es permeten si s’ha obtingut un consentiment previ i exprés. L’AEPD (Agència Espanyola de Protecció de Dades) és l’encarregada de vigilar i sancionar els operadors sense escrúpols. A més, la Llei de Serveis d’Atenció a la Clientela, aprovada el desembre del 2025 i ja en vigor, obliga les empreses a utilitzar prefixos específics per identificar les trucades comercials i regula els temps d’espera en l’atenció telefònica: màxim 3 minuts de mitjana. Quantes vegades t’has quedat penjat al telèfon esperant que t’atenguin? Però, malgrat aquestes mesures, les pantalles dels nostres mòbils continuen il·luminant-se amb números desconeguts que provenen de qualsevol punt d’Espanya i, sovint, de l’estranger. Què podem fer? M’ha semblat molt útil la proposta d’una organització de defensa dels consumidors, que recomana dues mesures senzilles i a l’abast de tothom: 1.Inscriure’s gratuïtament a la Llista Robinson (el registre d’exclusió publicitària). Moltes empreses el consulten i estan obligades a respectar-lo. 2.La via més efectiva: presentar una denúncia davant l’AEPD. Només cal una captura de pantalla on es vegi el número molest i l’hora de la trucada. No n’hi ha prou amb bloquejar números desconeguts. Cal atacar el problema de forma contundent. T’hi apuntes?

CON CUBA

 

COMO ESPAÑA... TODO DE ACUERDO CON EL DERECHO

 

GUANT DE SEDA

 Sovint hi ha una raó o una bona excusa per prendre decisions. Uzbekistan ha estat el país convidat del B-Travel de Barcelona, que s’ha celebrat amb força èxit aquest passat 20, 21 i 22 de març. Amb una extensió de 450.000 quilòmetres quadrats i gairebé quaranta milions d’habitants, l’Uzbekistan emergeix com un dels destins turístics més sol·licitats dels últims anys gràcies al seu llegat històric en la mítica Ruta de la Seda, que connectava la Xina amb el Mediterrani, les seves ciutats llegendàries com Samarcanda o Bukharà, la capital Taixkent i la seva impressionant arquitectura islàmica. A més, el país asiàtic està impulsant el turisme de natura, ja que compta amb grans deserts, paisatges muntanyosos i estepes. Però no només això. Més enllà d’altres consideracions de política interna, aquest país practica una acció exterior de «guant de seda». Aquest fet, en plena bogeria Trump, és d’agrair. Uzbekistan manté una política exterior pragmàtica: no pertany a cap bloc militar, rebutja bases estrangeres al seu territori i prioritza la sobirania, la no ingerència i la solució pacífica de conflictes. Busca equilibrar les seves relacions amb totes les grans potències mentre es concentra a crear un «cinturó de bona veïnança» a l’Àsia Central i impulsar la integració econòmica regional.  La Xina és el seu principal soci comercial i inversor (aproximadament el 40 % de les inversions estrangeres el 2025), amb una forta cooperació en infraestructures com el ferrocarril Xina-Kirguizistan-Uzbekistan, energia verda, automoció elèctrica, indústria i tecnologia. Amb Rússia manté lligams històrics i econòmics, tot i que guarda distàncies. Practica un acostament creixent amb la Unió Europea per atraure tecnologia, inversió, visitants i diversificar socis. Amb Turquia també manté forts lligams. Davant els conflictes bèl·lics adopta una neutralitat activa: respecta Palestina, recolza la solució de dos estats i ha enviat ajuda humanitària. En resum, Uzbekistan es posiciona com un actor autònom, responsable i equilibrat a Euràsia, en una línia que té molts punts de coincidència discursiva amb la política exterior d’Albares i Pedro Sánchez: fermesa i «guant de seda».