El blog d'en Joan Ferran

31.8.06

Mas té un seriós problema: Xavier Trias


Nota de premsa del primer secretari del PSC de Barcelona


El PSC agraeix a ICV i ERC “la bona predisposició que han mostrat per seguir treballant conjuntament al Consistori”
El primer secretari de la Federació de Barcelona del PSC, Joan Ferran, ha lamentat avui
“l´actitud desconsiderada i agressiva d´Artur Mas i Xavier Trias respecte a Joan Clos i Jordi Hereu”, amb declaracions que “demostren el nerviosisme i la confusió de CiU davant el nou panorama polític a Barcelona”.“Artur Mas té un seriós problema: Xavier Trias”, ha sentenciat Joan Ferran, perquè
“CiU ha estat incapaç de protagonitzar un relleu polític i generacional a la ciutat de Barcelona”. Així, segons ha explicat el primer secretari del PSC de Barcelona, “continuen col·locant al capdavant de les seves llistes vells polítics amortitzats, de tornada, destronats”.
En canvi, Ferran ha destacat que “el PSC presenta una persona dinàmica, jove, preparada i formada en l´acció i la gestió municipal”, i per aquest motiu “ha entrat el nerviosisme a les files de CiU”. Socis de govern municipalJoan Ferran ha manifestat el “sincer agraïment a ERC i ICV per la bona predisposició que han mostrat per seguir treballant conjuntament al Consistori”. “En els propers dies es duran a terme els contactes pertinents entre les nostres formacions per procedir, a finals de la setmana vinent, al nomenament formal del nou alcalde” , ha afegit.
El PSC de Barcelona reunirà dimarts vinent, dia 5 de setembre, el seu Consell de Federació per decidir qui succeirà Joan Clos al capdavant de l´Ajuntament de Barcelona.

30.8.06

Trias,descolocat, patètic i amortitzat


El nomenament de l'alcalde Joan Clos com a ministre al Govern de Madrid, i la decisió del PSC d'iniciar una nova etapa situant Jordi Hereu al capdavant de la ciutat de Barcelona, ha descolocat al candidat convergent Xavier Trias. Aquest cop el beneït d'en Trias ha estat molt poc elegant. No sols no ha tingut les habituals paraules de comiat adreçades a Joan Clos, si no que s'ha llençat a una desqualificació grollera dels socialistes en general i d'en Jordi Hereu en particular. Tots sabem que la candidatura convergent a la ciutat de Barcelona sempre ha estat un cementiri d'elefants per a polítics amortitzats i amb retirada. Pensàvem, no obstant, que la llarga trajectòria política d'en Trias l'havia fet llimar arestes. No ha estat així, avui hem vist el pitjor Trias, un Trias nerviós i patètic, un Trias pressoner dels joves falcons del seu partit que l'estimulen a ser agressiu amb els adversaris. Per cert, uns falcons que volien prescindir d'ell i que han arribat tard a la meta de la renovació. I es que CiU la proclama de paraula i el PSC la practica.

29.8.06

PER CiU TOT VAL....COMPTANT AMB EL PP



NOTA DE PREMSA PSC
“A CiU i al PP no els preocupa El Prat, els importa més esgarrapar el que puguin per a les eleccions autonòmiques”
Joan Ferran acusa l´oposició de donar només “dues opcions: l´exèrcit o el ridícul”
El portaveu adjunt del grup parlamentari PSC-CpC, Joan Ferran, ha denunciat avui que “a CiU i al PP els preocupa poc El Prat, els importa més esgarrapar el que puguin per a les eleccions autonòmiques”. Durant la compareixença del delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, davant la Diputació Permanent del Parlament, Ferran ha constatat que “CiU i PP ja estan fent un assaig de front de dretes” que es consumarà després de les eleccions de l´1 de novembre.El portaveu socialista ha mostrat la seva “tristesa” davant el fet que “dos candidats a la presidència de la Generalitat facin bandera d´un conflicte com aquest”, perquè això vol dir que “Mas i Piqué són candidats buits de contingut, de propostes, que aprofiten una cojuntura determinada per desgastar el Govern”.Davant això, Ferran ha destacat la intervenció “prudent, oportuna i proporcionada” que va tenir Joan Rangel durant el conflicte a El Prat, que va ser “decisiva” per evitar un mal major.Exèrcit o ridícul? Joan Ferran ha acusat l´oposició de “no fer propostes davant el conflicte”, i “limitar-se a donar dues opcions: la intervenció de l´exèrcit, que no té equips antiavalot i haurien hagut de fer servir directament el Cetme; o bé fer el ridícul enviant els Mossos, que no podrien haver entrat a les pistes”. “L´opció de CiU és Super-Valdecasas”, ha afegit Ferran, comparant l'actitud d'aquest partit amb les actuacions de l´anterior delegada del Govern, Julia García-Valdecasas.




21.8.06

Madi: Bla, bla,bla....fum, fum, fum....

Aquest xicot, de bona familia, vol contaminar la política catalana amb unes dinámiques gens recomenables.El seu estil és barroer i les seves apreciacions estan plenes de tópics passats de moda. Artur Mas s´ha deixat portar per la grolleria que difón en Madi, deu estar molt nerviós.

David Madi, carca mercenari il.luminat

David Madi ha defenit els socialistes com una penya de "progres tronats". Aquest personatge de les tenebres convergents, sempre disposat a insultar adversaris, hauria de reflexionar.Hauria de pensar per qué és tant odiat al seu propi partit, hauria de reflexionar per qué un munt de gent pensa -sobre tot periodistes-que és un poca solta mal educat. Madi no compren els temes vinculats a altres cultures i a la immigració... lògic la seva família va fer fortuna explotant plantacions de cacau a Guinea. Sembla que allà no guarden massa bon record de la seva saga. Ell mai ha estat un progre, no pot ser-ho . Ha estat criat entre la carcúndia.

19.8.06

Con Garcia Lorca...



Anda jaleo
Yo me alivié a un pino verde por ver si la divisaba,
y sólo divisé el polvo del coche que la llevaba.
Anda jaleo, jaleo:
ya se acabó el alboroto y vamos al tiroteo.
No salgas, paloma, al campo, mira que soy cazador,
y si te tiro y te mato para mí será el dolor,
para mí será el quebranto,
Anda, jaleo, jaleo:
ya se acabó el alboroto y vamos al tiroteo.
En la calle de los Muros han matado una paloma.
Yo cortaré con mis manos las flores de su corona.
Anda jaleo, jaleo:
ya se acabó el alboroto y vamos al tiroteo.
//

17.8.06

Avui toca la gent...

bon article...el recomano

2006
Tiempo de personas, de Josá Montilla en La Vanguardia
Comienza un nuevo ciclo político. El 18 de junio del 2006 pasará a los anales de la historia de Catalunya como la fecha en que los ciudadanos se dotaron de un instrumento renovado para mejorar su autogobierno y su calidad de vida. Pocos recordarán las anécdotas que han salpicado el proceso de negociación estatutaria y pocos retendrán en la memoria las cifras, las puyas y las disputas.
Escrito ha quedado para su uso un Estatut que precisa, ahora, su correspondiente despliegue legislativo, sus pactos, sus negociaciones y decretos. Comienza, pues, una andadura política distinta a la anterior. Se inicia un nuevo tiempo donde lo crucial, lo importante, no va a ser la definición ajustada, por ejemplo, del concepto nación, ni la disección de nuestra identidad nacional comparada con otras. No, ahora iniciamos un nuevo ciclo, y es tiempo de desarrollar puntualmente todo aquello que afecta directamente a las personas, a la piel del ciudadano, a su quehacer cotidiano, a su vida, a sus rutinas, a la educación de sus hijos, a su salud y al bienestar de sus mayores...
No pretendo con ello obviar ni olvidar el grado de definición y reconocimiento político de nuestra singularidad nacional, de nuestros símbolos y de nuestra memoria colectiva como pueblo. No, en absoluto. Sin embargo, sí que pretendo ponerle relieve que el marco jurídico aprobado por las Cortes españolas, es decir, el históricamente posible, es el mejor pacto político alcanzable por Catalunya acorde con el entramado constitucional. Catalunya y España han de congratularse por él. Y los catalanes así lo han decidido por mayoría.
Pues bien, llegados a este punto y en la perspectiva de unas elecciones autonómicas que se celebrarán a corto plazo, la sensatez política aconseja posar la mirada sobre las personas. La cordura política invita a escuchar y a no vociferar; a proponer en función de lo necesario y lo urgente y no tanto de lo ideológico o lo doctrinario. Ha llegado el momento de verter sobre las personas los beneficios del Estatut de autonomía y los resultados de los grandes acuerdos alcanzados.
Así, sin ir más lejos, se impone la necesidad de una ley de servicios sociales que me comprometo a impulsar tan pronto como se constituya el nuevo gobierno de la Generalitat. También considero imprescindible retomar el conjunto de leyes de carácter social que ha congelado el obstruccionismo final de curso con el que nos ha obsequiado Artur Mas. ¿Qué miedo suscitaba en CiU la creación del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, la ley de servicios sociales o la de Contractes de Conreu?
Lo he manifestado ya en alguna ocasión. Tras el Estatut, Catalunya necesita sosiego, firmeza, seguridad y ambición. El país necesita situar en su línea de mando un equipo de gente sensata capaz de gestionar con éxito el nuevo ciclo político. La nueva época no puede vertebrarse sobre las insuficiencias y los errores de la etapa convergente, sobre el legado y la dinámica de una manera de gobernar poco transparente y amiguista, sobre una gestión repleta de desbarajustes económicos.
El nuevo gobierno que deseo presidir, si los ciudadanos así lo quieren, no va a centrar su labor en la polémica estéril ni en la pequeña política. Creo que ha llegado la hora, y así lo he manifestado a los diferentes agentes sociales con los que me he entrevistado durante las últimas semanas, de sumar esfuerzos para conseguir el máximo rendimiento en la nueva coyuntura postestatutaria. En este sentido conviene, también, recuperar el tiempo perdido en materia de infraestructuras, investigación y educación.
La tarea es inmensa. Pretendo abordarla desde una actitud serena sobre los logros positivos, y poco publicitados, del Gobierno que ha presidido Pasqual Maragall. Lo hago con la sana ambición de aunar a toda la sociedad catalana en pos de una mayor prosperidad colectiva.

14.8.06

Mes correbous que mai !!!!


Algun que altre "patriota" despistat ha intentat difuminar els correbous de les Terres de l´Ebre. El Parlament català en va ser testimoni a les acaballes d´aquestperiode de sessions. No podra ,no ho aconsseguira, per que el correbou esta interioritzat en els gens de molts catalans.Sense fer mal als animals es pot gaudir de la tradició ,de la festa amb braus, que es centenaria al nostre pais.
Prou comissaris politics al nostre poble!

12.8.06

Nota de premsa PSC sobre El Prat



El PSC assegura que "qui negui que hi va haver resposta al col·lapse del Prat, nega l'evidència"
Joan Ferran critica el "desfici" de l'oposició per "erosionar el Govern" i l'acusa d'estar mancada de discurs polític
El portaveu adjunt del grup Socialistes – CpC al Parlament de Catalunya, Joan Ferran, ha assegurat aquest matí que “qui negui que hi va haver resposta al col•lapse de l´aeroport del Prat, nega l´evidència”. Durant la seva intervenció davant la Diputació Permanent de la Cambra, Ferran ha argumentat que “negar la realitat és no adonar-se que al cap de 24 hores l´aeroport funcionava, que el Govern va comparèixer al Parlament i que el Congrés va convocar la Diputació Permanent”.Per això Ferran ha qualificat d´”intervencions sordes a les explicacions” els “retrets i elucubracions repetitives” de l´oposició, de les que ha dit que estan clarament situades sota “l´ombra de l´electoralisme, per un interès immediat perquè d´aquí a dos mesos hi ha eleccions” . “Model Miami” de fer política“Decep els ciutadans qui tot ho soluciona amb dimissions”, ha conclòs Joan Ferran, que també a aprofitat per preguntar als diputats de CiU “on és la cultura del govern que els va llegar el president Pujol?”. El portaveu socialista ha criticat el “desfici” de l´oposició per “erosionar el Govern i enfortir la seva proposta política” en el que ha qualificat “model Miami” de fer política: “seure al sol, esperar que passi alguna desgràcia i apuntar-se” .Resoldre els problemes de la gent Ferran ha manifestat la “certesa” del grup de que caldrà “discutir a fons el paper de Catalunya en la gestió dels seus aeroports” i ha afegit que la proposta de resolució socialista va “encaminada a resoldre els problemes de la gent”. El text manifesta la solidaritat del Parlament amb els afectats, insta la Generalitat a defensar els seus interessos i a posar en marxa “de forma immediata” els mecanismes de relació bilateral Generalitat – Estat previstos a l´Estatut perquè es pugui acordar el desplegament del que es preveu a l´article 140.3 referit a la gestió dels aeroports de Catalunya.

9.8.06

Propostes contra els voltors


Aquesta proposta de resolució sera debatida i defensada pel Grup Socialista del Parlament
durant la sessió de la Diputació Permanent del proper divendres.Preten defensar els interesos dels ciutadans en un clar contrast amb altres propostes que tenen com objeciu erosionar al Govern i a Montilla.Hi han diferents maneres de fer politica, la dels voltors i la nostre.


A LA MESA DEL PARLAMENT


Miquel Iceta i Llorens, portaveu del grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi, d’acord amb allò que es preveu a l’article 145 i 146 del Reglament de la Cambra, presenta la següent Proposta de Resolució i sol·licita que es pugui tramitar amb la màxima urgència en el si de la Diputació Permanent.



PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

Davant del col·lapse de l’aeroport d’El Prat el dia 28 de juliol causat per l’acció temerària de treballadors dels serveis de terra d’IBERIA, que va afectar a milers de passatgers, el Parlament de Catalunya:

1) Manifesta la seva solidaritat envers els afectats pel col·lapse aeroportuari que van patir greus perjudicis, veient limitat el seu dret a la lliure mobilitat i al gaudi de les vacances d’estiu.

2) Insta al Govern de la Generalitat a prendre les iniciatives necessàries per defensar els interessos dels afectats, per ajudar al rescabalament dels danys soferts a través de les oportunes indemnitzacions, i per exigir les responsabilitats a qui correspongui.

3) Insta al Govern de la Generalitat a posar en marxa de forma immediata els mecanismes de relació bilateral Generalitat-Estat previstos a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya per tal que, de forma prioritària, es pugui acordar el desplegament d’allò que es preveu a l’article 140.3 referit a la gestió dels aeroports de Catalunya.


Palau del Parlament, 4 d’agost de 2006







Miquel Iceta i Llorens
Portaveu del Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi

7.8.06

¡Ojo con las medusas politicas¡


Los calores del estio son propensos a la generación de medusas y serpientes de verano.Hay formaciones politicas que han optado por el carroñeo oportunista,por el aprovechamiento partidista de cualquier conflicto o problema que emerga de la sociedad.Asi, hemos podido comprobar recientemente como CiU ha optado por el camino de la critica facil y desproporcionada.La rotundidad de las gentes de Mas,el bajo perfil de sus criticas y el abandono de los debates de fondo,de pais, va a imperar en los proximos meses.Flaco servicio ,pues, a la ciudadania catalana que espera visiulizar y disfrutar lo que de positivo contiene el nuevo Estatut.El verano es para gozarlo ..pero ! cuidado¡ a las urticantes medusas de la derecha catalana les va el amarillo...

3.8.06

CiU: ¡a mí la Legión!


Fa pocs dies varem tenir ocasió d’escoltar a Ràdio 4 unes declaracions d’en Felip Puig justificant els bombardejos jueus sobre la ciutat de Beirut. En Felip no amagava la seva posició absolutament bel·ligerant i favorable a les posicions més dures dels militars intervencionistes jueus. Ahir, el Parlament de Catalunya, a la sessió de la seva Diputació Permanent i, en relació amb la crisi de l’aeroport del Prat el portaveu convergent va suggerir que haguera estat oportuna la intervenció de l’exèrcit. Quant de cinisme! S’imaginen vostès per un instant que la Guàrdia Civil hagués intervingut? Saben quina hagués estat la posició de CiU? Doncs jo sí: la de criticar les forces de seguretat de l’Estat. A les actes del Parlament de Catalunya quedarà escrit per sempre més que un ultranacionalista anomenat Felip Puig va suggerir la intervenció de l’Exèrcit Espanyol per resoldre un conflicte delicat però en fi de comptes, de caire laboral, tot cridant: ¡a mi la legión!

1.8.06

Felip Puig: "sin poder no soy nada"


La gente de CiU está inquieta. Observan con estupor como la imagen y la credibilidad de Montilla gana terreno dia a dia. El ciudadano valora positivamente el caracter reservado y poco dado a la crítica fácil del candidato socialista a la presidencia de la Generalitat. Montilla sube enteros y el aparato de CiU, manejado por Madi y Puig, intentan desesperadamente echarle conflictos gratuitos encima. Así, ante la crisis desatada por los incidentes del aeropuerto del Prat, Puig ha pretendido culpabilizar en primer término a Montilla. Su prtensión ha sido tan forzada que incluso ha desatado las críticas de alguno de sus colegas de coalición. No todo vale contra el adversario político. Las afirmaciones han de contener un mínimo de rigor y verosimilitud, de lo contrario, el ciudadano piensa que todo el mundo puede llegar a ser como el portavoz convergente en el Parlamento catalan: un bocas, fabricante de bulos sin contenido, un carroñero de crítica fácil cargado con un pasado nada edificante.
En la foto Puig reza compungido, teme seguir apeado del poder... Como diría Amaral: "sin poder no soy nada"