El blog d'en Joan Ferran

27.2.11

QUINS SÓN ELS INTERESSOS DE DURAN?


Duran i els calçolts


Un bon dia algú haurà d'estudiar quin és l'efecte que produeixen els calçots sobre els humans, i més concretament sobre les ments que es dediquen a la gestió de la política. Fa uns anys fou precisament després d'una calçotada on, un dels més breus consellers de la Generalitat, Xavier Vendrell, va fer unes declaracions oferint la presidència de la Generalitat, al aleshores cap de l'oposició Artur Mas, si aquest acceptava tirar endavant una proposta de consulta sobre l'autodeterminació propugnada per ERC. Tots vàrem riure.

La calçotada que ha celebrat Unió Democràtica de Catalunya al Pla de Santa Maria, també ha tingut els seus efectes al·lucinògens en la figura i ment de Duran i Lleida. L'etern aspirant a ministre, i president del Comitè de Govern d'Unió, ha afirmat: "al PSC tenen enveja de CIU. Al PSC li agradaria ser CiU... Que amb les mans lliures defensem els interessos de Catalunya...".

Ai Duran, Duran! La palla a l'ull aliè. Poques mans lliures deveu tenir els d'Unió -o plenes- quan, fins i tot, Artur Mas us ha de fer rectificar algunes actuacions parlamentàries a Madrid vinculades a la indústria i comercialització automobilística. I posats a identificar les propietats dels calçots, fora bo també que els investigadors comprovessin si potencia l'amnèsia històrica. Ho dic per l'arbitrari tancament del Memorial Democràtic, per exemple.

Animat pel romesco dels calçots, Duran s'ha atrevit a dir que els socialistes no serveixen per defensar els interessos de Catalunya. Discutim-ho si cal, ara bé, el que és ben cert són les retallades que Duran i la seva gent defensen inspirades només pels interessos d'uns quants. O volen que parlem d'impostos?

26.2.11

A XAVIER TRIAS LE HA ENTRADO PANICO....



El nerviosismo comienza a cundir entre las filas convergentes de la ciudad de Barcelona. Más allá del significativo resultado de las primarias socialistas barcelonesas - y del buen momento de forma de Jordi Hereu - Xavier Trias sabe que el gobierno de Artur Mas, en sesenta días, le ha hecho perder un montón de votos potenciales. Los recortes generalizados en ámbitos como la educación, la sanidad o las infraestructuras son la causa de un creciente malestar ciudadano. Todo el mundo es consciente de que se impone la contención presupuestaria, cierto, pero gran parte de la ciudadanía considera que las conquistas principales del estado del bienestar deben ser respetadas. El gobierno Mas se deshace en excusas y centrifuga culpas hacia el anterior ejecutivo pero, a fecha de hoy, solo ha conseguido transmitir recortes y pesimismo.

Xavier Trias comienza a padecer las consecuencias de una decepción, hacia CiU, que crece exponencialmente. En cambio Hereu recupera el lenguaje claro que muchos esperan oir en boca de los líderes de izquierdas. Hereu critica lo criticable del mercado al tiempo que denuncia la lógica de los grupos de presión y el capital. Hereu advierte de la regresión en derechos que implicaria un triunfo de la derecha en Barcelona y recuerda el olvido al que fue sometida la capital de Cataluña durante el largo ventenio pujolista. Asistimos, pues, al inicio de una gran partida de ajedrez político que no admite tablas. Ahora si, las fichas están situadas ya en igualdad de condiciones para iniciar la partida sin ventajas. El tiempo dirá.

24.2.11

CiU ENS VOL DESMEMORIATS ?


Els diaris en van plens.Tothom ha parlat aquests dies del 23F, i del frustrat cop d'estat protagonitzat per sectors involucionistes de l'exercit i l'extrema dreta espanyola. Molts, fins i tot , s'han queixat amargament del desconeixement que tenen les noves generacions de aquests fets recents de la nostra historia. I això succeeix al mateix temps que la vicepresidenta del govern català, Joana Ortega, s'atreveix a justificar la decisió del executiu d'Artur Mas de laminar el projecte polític i el programa del Memorial Democràtic que va impulsar el tripartit. Perquè? Es que el govern Mas vol instal·lar l'oblit entre les noves generacions de catalans? Trist i lamentable tot plegat. Esdevé poc raonable que un govern democràtic intenti diluir la memòria col·lectiva d'una forma tan barroera. Diuen que ara ho volen traspassar al departament de Cultura, diuen que d'aquest projecte sols te sentit des de una òptica acadèmica...doncs no senyors i senyora consellera...qui vulgui fer nos oblidar el passat no aconseguira millorar el present.

22.2.11

CRESPO I LA SEGURETAT DE FELIP PUIG


Un misteri que duu per nom, Xavier Crespo


Desprès de tres llargues setmanes a l'espera de noticies hem pogut comprovar que el Secretari de Seguretat "in pectore", Xavier Crespo, finalment diu que s'ho ha repensat,que no vol aquest "perillós" càrrec. Que ha passat? Diuen les males llengües que ha estat el mateix Artur Mas el que no ha volgut consagrar el nomenament del alcalde de LLoret. Així les coses en Felip Puig ha vist com la seva intenció de signar l'ordre s'ha vist avortada directament des de la mateixa presidència de la Generalitat.

Quines fosques raons han propiciat aquesta decisió tan ajornada en el temps? Perquè? Com li ha quedat el cos al conseller d'Interior desprès d'aquesta desautorització?
Ho diu la canço:
"Por el humo se sabe donde está el fuego" I no es precisament fum de cariño el de Mas a Puig

20.2.11

EL PP, TV3 I LA MIOPIA....


La miopia pepera


La miopia política del Partit Popular pot arribar a extrems insospitables. La modificació de la legislació valenciana del sector audiovisual per aconseguir el tancament de les emissions de TV3 esdevé un greu atemptat a la llibertat d'expressió i de recepció de missatges de milers de ciutadans. Tots sabem que darrera d'aquesta decisió injusta i arbitrària s'amaga l'intent d'ocultar informacions i notícies que fan referència a Francisco Camps, president de la Generalitat valenciana i els seus víncles amb la trama Gurtel. Camps s'alinea així amb tots aquells sàtrapes d'altres països que amb la intenció d'amagar la realitat sabotegen la lliure circulació de missatges a través de les ones, internet, mòbil o altres mitjans de comunicació.

I que en diu de tot això el PP de Catalunya? On és el verb fluid de Doña Alícia Sánchez Camacho? La dirigent popular ha aconseguir seure i ocupar els escons centrals del Parlament català -després de pactar alguna cosa inconfessable amb Felip Puig- però, aquesta ubicació espacial en l'hemicicle no es correspon a l'hora de la veritat amb una actitud clara i contundent davant les malifetes del PP més ranci. I es que, malauradament, la seva miopia els impedeix veure amb nitidesa qualsevol televisió plural, objectiva i amb talent professional.


19.2.11

VIA LLIURE PER JORDI HEREU


Via lliure per Hereu


Després d'una intensa campanya d'actes i mobilitzacions Jordi Hereu ha guanyat les eleccions primàries del PSC de Barcelona amb un percentatge de vots del 59,5 % enfront del 40% de Montserrat Tura. Hereu ha vençut amb claredat en els districtes on ha fet gestió com a gerent o regidor. El vot dels simpatitzants ha estat més benvolent amb Montserrat Tura que el dels militants, malgrat que també han donat la victòria a l'alcalde. Així les coses, el camí fins la fita del 22 de maig ha quedat lliure d'obstacles per l'alcalde actual. Minuts després de saber-se el resultat, convergents i populars s'han afanyat en intentar devaluar el procés participatiu que ha dut a terme el PSC. Han obviat que els socialistes barcelonins, i els seus simpatitzants, han demostrat en temps de desconfiança envers la política, com es poden articular accions susceptibles d'interessar la ciutadania. I es que, el triomf del procés de primàries del PSC va més enllà de la tria d'un candidat o candidata. Obre portes, insinua debats i formes de participació inèdites, al temps que esdevé un estímul. Perills? Sí, els té i molts. La confrontació de dos companys d'un mateix col·lectiu polític pot donar lloc a múltiples lectures. Unes en claus de corrent o tendència. Altres, de sensibilitat i projecció envers la societat. En el cas de les primàries barcelonines esdevindria agrosarat fer lectures esbiaixades intentant trobar altres explicacions que no siguin les que estan a la vista de tothom. Uns creien que les enquestes aconsellaven canviar de cap de llista per obtenir un millor resultat. Altres consideraven que l'acció de govern i la força de Jordi Hereu conté suficient energia per capgirar els sondejos desfavorables. El temps dirà però, a hores d'ara, a Barcelona s'ha dut a la pràctica un bon assaig de com millorar la política: debatent i triant sense mal humor. Tot plegat és un exemple a seguir que diferencia al PSC dels seus competidors.

SOBRE ELS NOUS ASPIRANTS A PRIMER SECRETARI/ARIA.....


Jo no pretenc ser primer secretari del PSC però, modestament, estic convençut de que l'esquerra ha de reflexionar, a fons, sobre els reptes que ens vénen a sobre, i fer ho amb perspectiva històrica, amb un projecte polític pensat, també, a llarg termini.

Jo no pretenc ser primer secretari del PSC però crec que caldrà explicar, sense complexos, a la ciutadania on és l'origen de la crisi actual i quina és la lògica del sistema capitalista.

Jo no pretenc ser primer secretari del PSC però opino que, més enllà de la, sens dubte, necessària confecció d' equips nous de direcció partidària, de fabricar candidats o jubilar generacions... caldrà decidir on es imprescindible presentar la batalla de les idees i el combat ideològic -potser a contra corrent-enfront la moda neo liberal i el neopopulisme a la europea que ens contamina.

Jo no pretenc ser primer secretari del PSC però em sembla que no s'hi val a improvisar i deixar-se fotografiar amb rostre seductor per satisfer la demanda dels afalagadors sense escrúpols, ni la mediàtica.

Jo no pretenc ser primer secretari però demanaré, als que aspirin a ser-ho, la construcció d'un relat, un discurs i una alternativa clarament d'esquerres als governs de dretes on es prioritzin les polítiques socials i els valors de la igualtat, la solidaritat i la justícia social.

16.2.11

SECRETS DE FAMILIES.....AL GOVERN DE MAS


Un alt funcionari de la Generalitat adscrit a Presidència ens ha explicat que entre els membres del govern s' assegura que el llibre més llegit i comentat es:

"LA MEVA FAMÍLIA I ALTRES ANIMALS"

de Gerald Durrell...
Això si ,en la seva versió catalana.

MASCARELL , PROTAGONISTA O EXTRA ?


He llegit a la premsa que el flamant conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, participa com a extra en el rodatge de la pel·licula que prepara TVC sobre la República Catalana i que s'ha mostrat convençut que la riquesa de la història de Catalunya "permet fer moltes pel·li cules". I tant que si! També sobre la historia recent, afegiria jo.

Els discursos que pot fer Ferran Mascarell al Parlament, o als mitjans de comunicació, poden ser brillants i ben construïts, no ho discuteixo, però el nus de la qüestió serà comprovar quin serà el seu paper en el govern Mas -altrament dit el govern de les excuses- i si farà de protagonista o participa com extra.
El dubte que ens plantegem rau en saber, si més enllà de la retòrica fluida i brillant del "pacte", hi ha la voluntat política dels seus nous coreligionaris per fer feina. Això si,sempre tindrà el recurs,com els altres conselleres, de excusar-se en les retallades pressupostaries.

15.2.11

EL PEOR DURAN ES EL DE LA PAJA EN OJO AJENO


El piadoso, pulcro y pluscuamperfecto señor Duran i Lleida ha declarado sin rubor:
"ha caído el muro de Berlín, están cayendo dictaduras y otros muros, y sin embargo en Barcelona siguen gobernando los mismos"...
Los comentarios del señor Duran puede que a algunos les resulten ocurrentes, e incluso graciosos, a pesar de confundir y meter en el mismo saco demócratas y tiranos. Tal confusión mental quizás provenga del reciente viaje que ha efectuado Josep Antoni a la Guinea Ecuatorial que regenta el dictador Teodoro Obiang. ¡Ah! por cierto, sin ningún tipo de reparo ni problema moral por la persecución de opositores al régimen, ni por los asesinatos selectivos que practican allí los esbirros del sátrapa. Es cierto, en el mundo han caído muros y gobiernos indeseables pero Duran debería recordar que en Catalunya aún no hemos visto caer en manos de la justicia a los "tapados" por el muro de las complicidades del Palau de la Música ni a los ingenieros artífices del famoso cuatro por ciento.

13.2.11

DURAN I BONO FAN L'ULLET A OBIANG


L'embruix guineà


No sóc cap ingenu. Sé perfectament la relació que s'estableix sovint entre economia i política. Sé que Guinea Equatorial produeix gairebé 600.000 barrils de petroli diaris i que les reserves de cru en l'àmbit de les seves aigües jurisdiccionals són enormes. Sé que hi ha un munt d'empresaris espanyols intentant fer negocis en el país que va veure néixer Floquet de Neu i que enguany permet la persecució, l'empresonament i -quan no la desaparició- dels dissidents sense cap tipus de judici. Sé també que alguns polítics ara diuen sentir-se incòmodes per haver acceptat formar part de la delegació que encapçala José Bono als territoris de l'antiga colònia espanyola. Malgrat tot, crec que no té cap mena de justificació, ni moral ni política, la seva presència a Malabo.

Plàcido Micó, l'únic diputat de l'oposició guineana que no s'ha venut a Obiang criticava: "la pobresa de l'agenda dels polítics espanyols desplaçats a Guinea i el seu egoisme empresarial". Té raó Micó. Les seves paraules són fruit d'un coneixement profund del que succeeix al país i estan avalades per una trajectòria política que l'ha dut a patir consell de guerra i llargs períodes a la presó. Quan José Bono, posseït per un estrany embruix guineà, s'atreveix a dir: "es mucho más lo que nos une que lo que nos separa" un servidor pateix escalfreds i pànic. Perquè? Doncs molt senzill, a Guinea no es respecten els drets humans ni les llibertats, a Guinea la gent desapareix, mor enverinada i les eleccions són fraudulentes... Això sí, podria passar, com a succeït a Egipte o a Tunísia, que els que avui es fotografien riallers amb Obiang, d'aquí a quatre dies, amb un poble revoltat ocupant places i carrers, ens diguin que el vell amic Teodoro era un sàtrapa i un criminal. Poderós cavaller és don petroli.

11.2.11

NOVES SENSIBILITATS I POLÍTICA


Sobre animals i ajuntaments


Un munt d'entitats dedicades a la protecció d'animals han criticat severament als presidents de les dues entitats municipalistes del país, la FCM i la ACM, per les seves declaracions sobre el cost de les gosseres i les moratòries que permeten el sacrifici d'animals abandonats. Determinades comparacions demagògiques (gent gran-animals) no es poden fer. No obstant, els representants dels ajuntaments tenen part de raó quan ens diuen que els és impossible suportar la despesa que cal per complir la llei de protecció dels animals aprovada pel Parlament de Catalunya. Les finances dels municipis passen pel mateix mal tràngol que les de les altres administracions. Però, dit això, convindran amb mi que la societat evoluciona a una velocitat de vertigen. I, al costat de problemes tan greus i punyents com l'atur i la crisi econòmica, emergeixen noves sensibilitats i preocupacions socials que han de ser analitzades i tractades amb cura pels gestors públics. Les associacions en defensa dels animals mouen milers de voluntaris i s'esforcen per eradicar l'agressivitat, el primitivisme i la crueltat contra els animals. Afirmen que la sensibilitat envers els éssers vius, i en especial els animals, contribueix a enfortir la cultura democràtica i fa que els ciutadans esdevinguin més dialogants i tolerants. Segur que sí.

Tot i comprendre l'angoixa econòmica dels regidors i alcaldes hauríem d'intentar complir les nostres pròpies lleis al peu de la lletra. Em diran que altres problemes són més urgents. Cert, però algú hauria d'exercitar la imaginació per tal d'aconseguir que les persones amb problemes puguin millorar la seva situació i això, obviament, no impedeix que les noves sensibilitats socials -per exemple l'animalista- que afloren a la nostra societat percebin que els seus governants els tenen en compte. A fi de compte, els diners ja sabem on estan i qui els té.

AIRE PARA OBIANG



Leo en la prensa española que una delegación de parlamentarios de nuestro país viajan a Guinea Ecuatorial con la intención de entrevistarse amistosamente con el dictador Teodoro Obiang. Me sorprende esta visita - o no tanto- en tiempos en que sectores de la ciudadanía del continente africano se movilizan contra regimenes totalitarios y corruptos como el que preside Obiang.
Hace pocos dias, Ignacio Ramonet, denunciaba, en un artículo editorial de Le Monde Diplomatique, la cínica actitud de los EEUU y de la Unión Europea respecto a los dictadores africanos. Los mismos que hoy critican y piden la marcha de Mubarak son los que ayer le daban soporte y apoyo politico. Obiang es un dictador sanguinario que oprime a su pueblo y comete fraude en unas elecciones siempre amañadas. Todo el mundo lo sabe.Lo sabe Duran y lo saben Bono y Rajoy....pero claro en Guinea hay petróleo.

6.2.11

FINS SEMPRE COMPANYA IMMA.....


Imma Mayol


Imma Mayol ha dit que pensa deixar la política activa en breu. Fa anys que conec a Imma Mayol. La he vist actuar com a diputada en el Parlament de Catalunya i a l'Ajuntament de Barcelona, com a regidora i tinent d'alcalde. He parlat amb ella sovint i sempre he cregut que és una política sincera, honesta i propera al ciutadà. L'he vist entusiasmada pel que feia i patir molt quan la dreta ha tirat endavant alguna d'aquelles propostes que tendeixen a desmantellar les polítiques socials que ens han costat tant d'aconseguir. Ara diu que vol plegar, i ho diu amb valentia, fermesa i convicció. És més, ho diu assenyalant amb el dit uns motius que no deixen de ser rellevants. Sí, és cert, diguem-ho amb claredat. Alguns mitjans de comunicació han jugat a fer d'ella, i d'en Joan Saura, la diana preferida dels seus atacs pensant que eren l'eslavó feble de les esquerres en els governs. I sovint ho han fet amb una desmesurada cruesa.

Però, més enllà dels aspectes personals, Imma Mayol ens diu una altra gran veritat quan afirma que "hi ha un punt de malaltia en la societat catalana". Aquest punt és el sentit patrimonial del país que tenen alguns, la crítica als que no accepten l'evidència de que Catalunya és plural i diversa.

Imma Mayol diu que es vol refugiar a la seva terra d'origen, a Mallorca. Em sembla bé, i alhora em sap greu la seva marxa. Aquí molts que no hem compartit les seves idees i que, fins i tot l'hem criticada, la trobarem a faltar per la seva franquesa i esperit apassionat al servei dels sectors més necessitats de la nostra societat. Fins sempre, Imma.

5.2.11

MAS OMNIPRESENT A TV3....SENSE RUMB AL GOVERN


CiU, NI RUMBO NI AMARRE

Lo confieso: vivo en contradicción. Me muevo entre la posibilidad de conceder los cien días de gracia que se otorgan tradicionalmente a los gobiernos en rodaje, y el deseo/obligación de criticar los desaguisados - y clamorosos errores- que cometen Artur Mas y sus consellers. Y es que, amigo lector, la cortesía y la paciencia tienen un límite, pero pierden enteros cuando uno percibe el grado de descoordinación e incertidumbre que han llegado a generar las primeras decisiones del gobierno convergente. Veamos algunos ejemplos al respecto. Con motivo de la flexibilización de las velocidades en la cercanía de grandes núcleos urbanos asistimos a un combate comunicativo-competencial, no exento de golpes bajos y pleno de contradicciones, entre los consellers Felip Puig y Lluís Recoder. El tema de los ochenta por hora se saldó con una decisión de medias tintas que nada tiene que ver con las promesas electorales efectuadas por CiU. Pero ahí no queda la cosa. En el terreno económico, lejos de crear un clima propicio al optimismo respecto a la recuperación empresarial, el portavoz del grupo parlamentario de CiU, Oriol Pujol, afirma sin argumentar que la Generalitat no podrá pagar las nóminas de los funcionarios. Efectúa esta aseveración tras un ejercicio continuado, a lo largo de varias semanas, de acusaciones contra el anterior gobierno por el estado actual de las finanzas de la Generalitat. Mal servicio este al país. La búsqueda de excusas para justificar lo que, sin duda, va a ser una gestión difícil –hay que reconocerlo – no da patente de corso para torpedear el estado anímico del país. El portavoz de CiU lo ha hecho y raudo ha tenido que rectificar; no en vano, en campaña electoral, alardeaba de su capacidad para ofrecer al ciudadano confianza en la recuperación. En otro orden de cosas la pasividad y lentitud en la toma de decisiones del nuevo ejecutivo catalán es una evidencia, la falta de diligencia de los consellers en acudir al Parlament para ofrecer un primer esbozo de sus planes de trabajo es una realidad. Cuando no, improvisan; como en el caso de los horarios comerciales que, parece ser, pretenden modificar sin haber evacuado las consultas pertinentes con los afectados del sector. ¿Alguien ha consultado, a fondo, con los representantes del pequeño comercio? ¿Alguien se ha planteado aquel viejo, y loable propósito, que pretende conciliar la vida laboral y familiar? Y situándonos en un ámbito estrictamente político ¿Qué opinan ustedes del serial sobre la cesión de urnas para consultas independentistas? Mientras la Vicepresidenta Joana Ortega - la cara amable del gobierno- se resistía al préstamo de urnas el ariete del “pinyol”, y secretario de Presidencia Francesc Homs, la contradecía con descaro y desconsideración. ¿Descoordinación, o deseos de minimizar a la gente de Unió Democrática?
Llevan poco tiempo en la tarea, cierto, pero comenzamos a intuir que el ejecutivo de Artur Mas surca el océano de la gobernanza sin rumbo ni amarre fijo. Sin apenas salir de puerto los bandazos en la toma de decisiones devienen tan evidentes y frecuentes que marean, incluso, al espectador en tierra. Mientras eso ocurre en el puente de mando de Palau, el viejo timonel Jordi Pujol, desde la fundación que lleva su nombre, se esfuerza en construir una nueva épica para sus herederos políticos. Es médico y sabe que sus sucesores van a precisar el conjuro, mística y mucho bálsamo para no naufragar
.

3.2.11

SRA. TERRIBAS, PERQUÈ ARTUR MAS ÉS OMNIPRESENT A TV3?


D'ençà que es produí el relleu al front de la presidència de la Generalitat els ciutadans de Catalunya estem sotmesos a una saturació de imatges, reportatges i entrevistes que glossen la figura dels consellers del Govern i , especialment, la del president Artur Mas. L'exemple més paradigmàtic d'aquest fenómen ha estat l'aparició del líder convergent en un programa dedicat a l'estat de la neu de les nostres muntanyes vestit d'esquiador.
La situació d'omnipresència televisiva del senyor Artur Mas ens convida a preguntar a la directora de Televisió de Catalunya, Mònica Terribas, i al Consell de Govern de la CCMA, la següent qüestió:
-Té prevista Televisió de Catalunya l'aparició d'Artur Mas -amb el timó i amb indumentària marinera- en el programa Thalassa?

2.2.11

I AIXÒ ES TANT SOLS L' INICI !!!!


Quin contrast!
El mateix dia que Zapatero, Méndez, Toxo i Rosell firmen l'acord social i econòmic i el país sembla recuperar la pau social , Europa ho celebra i a casa nostra, Oriol Pujol, diu que el seu avís sobre les nòmines de la Generalitat només va ser "una manera de parlar".
Algú, també a la seva manera, diu la "bobada" sobre les rates que abandonan el barco... I, per fer més xerinola encara, Joan Laporta i els seus solidaris plantegen la "independència expres" per demà passat.
Uf!
Mentre tant el govern d'Artur Mas, desconcertat, contradictori i poruc, busca excuses i conflictes en lloc de pendre iniciatives en la lluita contra la crisi econòmica.