El blog d'en Joan Ferran

31.1.07

Patètic Trias



El cas d'en Xavier Trias és patètic. Tant se val amb qui, com i quan. Ell, el que vol, és conquerir a qualsevol preu l'alcaldia de Barcelona, peti qui peti. Ara s'insinua fins i tot a l'antisistema Imma Mayol. No ho aconseguirà, ja ho veuran. Perquè té peus de fang i el seu propi discurs el posa en evidència. Vegem: quan l'alcalde Hereu era un jove estudiant de primer de carrera, els diaris del país ja ens obsequiaven amb les fotografies de l'actual candidat convergent exercint de cortesà al Pati dels Tarongers. Recordin també que quan en Xavier Trias emprava diners públics per fer estudis i enquestes d'ús partidari per conèixer els punts febles del senyor Maragall, l'alcalde Hereu era tan sols un treballador qualificat del Port de Barcelona. Quan l'alcalde Hereu va trepitjar per primera vegada l'Ajuntament, el senyor Trias iniciava ja el seu periple pactista -mai ningú va votar tants cops amb el PP com ell- amb la gent del president Aznar. Amics meus, cadascú té la seva història i el seu passat. En Trias és un polític de retorn, gastat, amortitzat. Els socialistes han modulat el seu missatge polític amb el pas del temps i han renovat els seus candidats quan les circumstàncies ho han fet necessari. En Trias és el paradigma de la congelació i de la centrifugació vers el cementiri d'elefants convergents que és el grup municipal nacionalista a l'Ajuntament de Barcelona.

Article que m'han publicat a e-noticies

29.1.07

Article interesant a La Voz de Galicia



(Firma: ASSUMPTA ROURA)
COMO EN un espectáculo organizado de la palabra, regresa al primer plano de la actualidad el problema de la vivienda en España. Propuestas y pseudoreflexiones que como globos se desinflarán en cuanto el resultado de las elecciones municipales se hagan públicos y oficiales. ¿Hay alguien ahí, entre nuestros gestores, que se tome los problemas de los ciudadanos en serio? Una tarde en el circo nunca viene mal. Se aprende que existe gente que ama ganarse la vida haciendo acrobacias, de funambulista, de payaso, de trapecista. Se aprende que en la vida de cada cual surgen instantes que más tienen que ver con el domador de fieras -instantes de soledad inmensa-, que con lo que se está acostumbrado. Una tarde en el circo tiene un valor pedagógico. Una actualidad de circo tiene la fuerza del sedante, del atontamiento, de la democracia crepuscular. Falta vivienda en España, dicen, creyendo decir algo, pero sus palabras se estrellan contra la techumbre de un artificio a punto de derrumbarse. ¡Anda ya!, dice la mayoría silenciosa, descreída, abandonada a una suerte de neoesclavitud que nadie se atreve a señalar. Sobra vivienda en España y faltan medios para adquirirla. ¿Cuánto vacío habita a nuestro alrededor en miles de edificios feos, feísimos, esperando a Godot, mientras los bancos se desternillan de risa en su ágape habitual con promotores, constructores, publicitarios y demás amos del circo? Me informan que los mileuristas pertenecen al pasado, que ahora ya lo normal es cobrar un sueldo entre 600 y 700 euros mensuales en ciudades como Barcelona o Madrid, donde el alquiler de un apartamento cutre, aislado, desvencijado no baja de los 1.000 euros. No pasa nada. Resulta rentable electoralmente lanzar palabras al vuelo: paguen, pasen y vean. Vean, ahora, el número de una teniente de alcalde de la ciudad condal. Es malabarismo puro, del bueno, sin colorantes ni conservantes. Su nombre, Inma Mayol; de profesión, política, ecológica, de izquierdas. Su especialidad: regalar mini tiestos con geranios a las abuelas-amas de casa con nietos sin canguro al llegar la primavera. Se ha superado en esta función: pasen a ver lo nunca visto, ahora es antisistema, maternal protectora de okupas . No, el ciudadano medio no importa. No vende. Forma parte de la mayoría silenciada, la que no llega a fin de mes, la que cuenta céntimo a céntimo para pagar un alquiler, una hipoteca, la que soporta desahucios no publicitados con el desprecio de la llamada justicia rutinaria, la que no tiene ni para pagar la entrada de este circo. Pasen, paguen y vean. Vean lo increíble: cómo se ha conseguido acorralar a cada uno de esa mayoría en el círculo del miedo, la angustia y la desconfianza recíproca, convertirlo en el mejor explotador de sí mismo, exigiéndose lo que no aceptaría que otro le impusiera y hacerlo en nombre de la autonomía personal, la iniciativa, la audacia. ¡Fantástica transfusión de ideología! ¿O creían que Godot era otra cosa?

Cadascú al seu lloc


L'entrevista a Josep Piqué que va publicar ahir El Periódico té múltiples conseqüències. La primera d'elles és que deixa en evidència el líder convergent, Artur Mas, en fer públic que hi ha converses entre CiU i PP. Aquest fet no seria rellevant si no existís, al respecte, en els rengles nacionalistes una doble moral. La segona conseqüència és que enterra definitivament la credibilitat dels que van anar a cal notari. La "política del notari" ha mort, i amb ella el discurs pretesament incontaminat de molts talibanets sobiranistes. La tercera conseqüència, i no pas l'última, és que situa CiU on li correspon en l'espectre polític. És a dir, a la dreta, a tot estirar en el centredreta, al costat del PP per sempre mes. És obvi que a partir d'ara a Catalunya, i durant un cert temps, l'única parella de ball de CiU serà la gent d'en Piqué. El líder popular ho té clar quan afirma en el mateix diari que: "l'alternança sols s'aconseguirà amb un pacte de centredreta". Doncs bé, les coses comencen a quedar clares: sota la fullaraca de la gesticulació pseudopatriòtica d'alguns s'amaguen els valors i els interessos dels de sempre. I és que, amics meus, la dreta és la dreta i cadascú sap quin és el seu lloc.


Article que m'han publicat a e-noticies

25.1.07

El dit de Mas,la mà estesa


La mà sí, el cap no

Ho vèiem venir. Quan varem escoltar en Felip Puig vaticinant que la reunió Montilla-Mas no donaria fruit, ja ens temíem els arguments de mal pagador que faria servir CiU fora quina fora la proposta del President de la Generalitat.
Artur Mas diu que Montilla ha ofert “un dit” en compta de la mà estesa. Quina barra! Potser pensaven que saltant-se la llei, el farien portaveu de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat? A la reunió d’ahir el President Montilla va concretar el seu compromís de mà estesa pels grans temes de país. Inclús ha anat més enllà –en Carod ho explicita quan diu que “li hem estès totes dues mans”- en proposar tres grans pactes nacionals: el de la immigració, el de l’habitatge i el de les infraestructures i el desenvolupament, intentant amb això incorporar no sols els partits si no també els agents socials i culturals. La resposta de CiU ha estat negativa però el que els convergents no poden pretendre és que el Govern es salti les lleis, i aquestes deixen clara la naturalesa intergovernamental de les comissions. CiU fa un mal servei al país interpretant les lleis segons convingui. El Govern li ha ofert una via alternativa ,un Consell, quan no està obligat a fer-ho. CiU ha de comprendre que el desenvolupament de l’Estatut correspon als governs i no als grups parlamentaris. Una cosa és tenir la mà estesa i una altra servir en safata ingènuament el cap i la brúixola.

23.1.07

Parlar per parlar


Parlar per parlar

S’acosten les eleccions municipals i tothom vol dir la seva singularitzant-se. L’amiga Imma Mayol –que portava una temporadeta bastant silenciosa- s’ha deixat captivar, equivocant-se de ple, per la vesant romàntica que té tot moviment alternatiu. Perquè la pífia? Doncs molt senzill, perquè ha oblidat per unes hores la seva condició de responsable governamental i ha donat peu a la Brunete mediàtica i digital per què magnifiquin fins l’exageració les seves paraules. La cosa no tindria major importància si no fora per què altres, que ens volen fer creure que son polítics seriosos, no s’hagueren enganxat al linxament. Els ha faltat temps als Trias & Fernández per convertir-la en diana de les seves sagetes enverinades fent-la aparèixer com una irresponsable radical. Massa tot plegat! D’ara en endavant valdria més que la il·lustríssima Imma Mayol pensés abans de parlar sobre les conseqüències de les seves paraules i la coherència de les seves afirmacions. Fora bo també que els voltors de la dreta ens obsequiessin amb propostes constructives i no sols amb la amplificació del errors al·lens. Afortunadament Jordi Hereu va fent feina amb rigor i eficàcia. No parla per parlar.

21.1.07

ENDREÇAR LA CASA


Ahir Artur Mas afirmava en una entrevista concedida –o sol·licitada- a la Vanguardia, que volia al llarg dels propers mesos presentar a CDC com la casa gran del catalanisme. La seva intenció, deia, era fer així una gran contribució al país. La veritat és que els darrers dies han estat generosos en propostes d’aquest tipus. Abans d’ahir, sense anar més lluny, l’exconseller Joan Carretero semblava que adquiria a la multinacional Ikea els drets publicitaris per fer al Pirineu “la república independent de casa seva”. Aquesta idea tan original no va deixar indiferent el mon nacionalista conservador i va provocar la ràpida aparició en escena de l’inefable Artur Mas dient que la seva formació no renunciava a res. A hores d’ara ningú vol renunciar a res, i molt menys en Duran Lleida –insisteixo, el més llest de tots- que no pensa desdir-se de la seva vocació ministerial. Doncs bé, en política hom pot pretendre moltes coses o tenir grans idees i objectius però, hi ha detalls que cal cuidar. Les regles més fonamentals de l’hospitalitat i la cortesia aconsellen que abans d’oferir la casa a un foraster cal tenir-la neta i endreçada. Avui a can Convergència les habitacions estan incomunicades, hi ha pols i teranyines pels racons, i els objectes estan desordenats... Estem a inicis del segle XXI, fora bo ser un xic més endreçats si es que es tenen pretensions de prosperar

19.1.07

Nota de premsa despres de escoltar "xorrades"


Joan Ferran suggereix als líders convergents que "abans de posar-se a parlar de nous traçats del TGV a Barcelona aclareixin si estan a favor o no de la línia elèctrica que haurà de subministrar energia als trens quan passin per Girona"
El primer secretari de la Federació de Barcelona del PSC, Joan Ferran, ha afirmat avui que “CiU s´entesta a limitar el desenvolupament de Barcelona” quan proposa, “de manera frívola i irresponsable”, que el TGV no passi per la capital catalana. “És la constatació del que fa temps que sabem: CiU no vol que Barcelona sigui una ciutat forta”, ha afegit Ferran.El dirigent socialista considera que “la decadència de Xavier Trias, com a candidat i com a polític, es demostra quan s´agafa a un ferro roent per fer alarmisme”. Aquesta actitud fa evident que “és incapaç d´oferir una oposició sòlida, constructiva; no poden oferir res i per tant només es dediquen a destruir”. Una manera de fer que “segurament se´ls ha encomanat del PP” , segons Joan Ferran.Ferran ha lamentat que “un partit que en el seu temps va ser seriós es dediqui ara a la manipulació i a l´oportunisme, a crear alarma i fer bullir l´olla amb debats que només tenen finalitats electoralistes”, i ha acusat CiU de “fer un mal servei als ciutadans” .Discrepàncies internes Joan Ferran ha recordat que dins la mateixa federació no hi ha acord sobre la línia elèctrica que cal fer per proporcionar energia al TGV a Girona, de manera que ha suggerit als líders de CiU que “abans de posar-se a parlar de nous traçats del TGV a Barcelona aclareixin si estan a favor o no de la línia elèctrica que haurà de subministrar energia als trens quan passin per Girona

18.1.07

Aigües fosques...


El gran pet

El personal encara riu. Quan el secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya, Artur Mas, assegura que CDC és com un “llac d’aigües tranquil·les” només amb “un parell o tres de bombolles”, un es fa un fart de riure. Potser sí que les aigües són tranquil·les a casa dels “convers” però, es veuen poc transparents, tèrboles. Potser sí que només hi ha “un parell o tres de bombolles” però, són les que provoquen les queixalades dels caimans camuflats.
El pitjor que pot fer un polític és amagar el cap sota l’ala, aïllar-se, i negar-se a reconèixer la realitat. No hi ha dia que la coalició convergent no esdevingui notícia per desavinences o desercions. Abans d’ahir va ser la marxa d’en Daniel Ortiz, ahir els enfrontaments verbals a la sí de la direcció nacional conservadora entre Homs i en Fernández Teixidor. Fets tots ells que avui es reprodueixen -algú ho ha explicat- al diari El País. Està prou clar: la coalició intenta ajornar la seva crisi interna però aquesta esclata a qualsevol lloc en qualsevol instant...Recorden vostès aquell portaveu que ens deia fa un parell de mesos que el govern d’esquerres era una “merienda de negritos”? Doncs bé, sembla que la indigestió d’alguns en no haver arribat al poder pot convertir-se en un esdeveniment polític de descomunals magnituds: en un pet, el gran pet de Convergència i Unió amb música de Simon & Garfunkel sobre aigües turbulentes

TRIAS JUGA IRRESPONSABLEMENT AMB LA POR DE LA GENT


CiU opina segons bufa el vent

Trias esdevé el paradigma del polític insolvent

El Primer Secretari del PSC de Barcelona i Portaveu Adjunt del Grup Socialista al Parlament de Catalunya, Joan Ferran, ha sortit al pas de les declaracions efectuades per en Xavier Trias, en les que titlla de “bogeria” el traçat del TGV pel centre de la ciutat.

Joan Ferran ha manifestat:

“Les paraules del candidat convergent a l’alcaldia de Barcelona evidencien el caràcter erràtic i demagògic dels seus plantejaments. Trias parla segons bufa el vent. Ho fa irresponsablement per interessos partidistes i electorals. Tots recordem les seves afirmacions d’ara fa un any al diari El Punt (26-02-06) on deia no comprendre la por de la gent pel pas del TGV pel centre de la ciutat. O aquelles altres, davant les protestes dels veïns de l’Eixample, efectuades al diari El Periodico (5-04-06) en les quals considerava inútil el túnel del TGV sense el baixador de Gràcia”.

Joan Ferran ha afirmat també:

“Trias ha esdevingut el paradigma del polític insolvent. Si els veïns no protesten, el traçat es bo. Si els veïns es queixen, llavors el mateix traçat és dolent. Amb baixador a carrer Aragó, el traçat del TGV pel centre era bo per veïns. Sense baixador, el mateix túnel es converteix en un perill...”

A falta de projectes propis, Trias es limita a fer populisme de conveniències l’endemà de llegir els diaris, i sense preocupar-se de si el que ha dit avui entra en contradicció amb el que va dir ahir o dirà demà.

Xavier Trias també segueix tenint moltes coses en comú amb el candidat del PP Alberto Fernández Díaz: cap d’ells mostra coherència amb decisions passades sobre polítiques socials, urbanístiques, immigració...

Joan Ferran ha afegit:
“Ens preguntem on posaria el TGV una hipotètica coalició de govern CiU-PP? Al litoral o al Vallès? L’única posició seriosa i coherent respecte al futur de les infrastructures ferroviàries a la ciutat de Barcelona és la que manifesta de manera reiterada l’equip de govern d’esquerres i la que verbalitza amb decisió i fermesa l’alcalde Jordi Hereu quan exigeix seguretat, rigor i solvència a totes les Administracions en l’execució de l’obra pública.”

Jajajajajaja


Mireu el que diu Mas. No s'ho creu ni ell!

Barcelona, 18 gen. (EFE).- El secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya, Artur Mas, ha assegurat avui que CDC és com un "llac d'aigües tranquil·les" només amb "un parell o tres de bombolles", en referència a les veus crítiques en el si de la direcció.En declaracions a Antena 3 recollides per Efe, Mas ha restat importància a les discrepàncies que han aflorat en la direcció, després que El País publiqui avui que el president de CiU va haver de posar pau a la reunió de dilluns del secretariat permanent de CDC, on algun dirigent crític com Antoni Fernández Teixidó es va enfrontar dialècticament amb el nucli més fidel a Mas.Mas ha afirmat que Convergència "ha estat sempre un llac d'aigües tranquil·les durant molt de temps, i ho segueix sent. El que passa és que, quan un té un llac d'aigües tranquil·les i surten un parell o tres de bombolles, aquestes bombolles es veuen"."Quan tot està esvalotat les bombolles no es veuen, però quan les aigües estan tranquil·les, aleshores sí que es veuen", ha afegit Mas, per descriure amb una metàfora els fregaments interns en CDC.

16.1.07

Les bicis de Hereu desborden els "convers"


Hereu desborda

Si-us-plau, facin el favor de comprovar-ho. Mentre l’alcalde Jordi Hereu lliurava ahir la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a l’Ateneu Barcelonès, els escolanets d’en Trias, amb escassa convicció, acusaven l’alcalde i el seu equip de govern de “posar en risc l’èxit del sistema públic de lloguer de bicicletes” que entrarà en funcionament el mes de març vinent. Adduïen els regidors convergents que la fotografia de Jordi Hereu sobre una bicicleta era electoralisme. Quina barra! L’enveja i la gelosia fan perdre el senderi a més d’un. Segueixin comparant si-us-plau. Mentre l’alcalde de Barcelona anuncia que es farà un control “exhaustiu” de les obres del TAV, tot afirmant que des de l’Ajuntament no s’escatimaran esforços per donar seguretat als afectats per les obres, en Xavier Trias fa tremendisme de curta volada gosant dir que l’alcalde es despreocupa del tema i que formula peticions “abstractes”. Quina disbauxa! Fins i tot en Fernández Díaz s’atreveix a criticar CiU –el seu soci potencial- dient que pateixen d’immobilisme i que els nacionalistes no representarien cap canvi positiu per Barcelona.
Comparin si-us-plau, Hereu desborda en creativitat, activitat i ganes de fer bé les coses al servei de la ciutat. Altres no aguanten el ritme i carreguen a tort i a dret per que toca, per que el seu objectiu –legítim, ho reconec- és tan sols una meta electoral i no el servei als ciutadans.

15.1.07

Siria quiere la paz


INFORME SOBRE LA VISITA A LA REPÚBLICA ÁRABE SIRIA DE UNA DELEGACIÓN DEL PSC


Hace ya un cierto tiempo, representantes de la Comunidad siria en Cataluña habían planteado al PSC la oportunidad de visitar su país de origen y mantener contactos de alto nivel con responsables políticos de la República Árabe Siria. La difícil situación en Oriente Medio hacía esta visita especialmente interesante y oportuna.

Es por eso que una Delegación del PSC se desplazó a Damasco los días 7 a 11 de enero.

La Delegación del partido estaba encabezada por su Viceprimer secretario y portavoz, Miquel Iceta, y estaba integrada por: Joan Ferran, Secretario de Acción Sectorial y Participación y portavoz adjunto del Grupo parlamentario Socialistes-Ciutadans pel canvio; Maria Lluïsa Ferré, Secretaria de Solidaridad y Cooperación; Jordi Pedret, Diputado al Congreso y miembro de las Comisiones parlamentarias de Asuntos Exteriores y de Cooperación internacional; David Pérez, Diputado en el Parlament de Catalunya y miembro de la dirección del Grupo parlamentario; Mohamed Chaïb, responsable de la Xabaca (red) árabe socialista del PSC y Diputado en el Parlament de Catalunya; y Fouad Assadi, responsable adjunto de la Xabaca. Acompañaban a la delegación Skandar Karroum, Presidente de la Comunidad siria de Cataluña y miembro de la Xabaca y el Dr. Radi Al Shuaibi, miembro destacado de la Comunidad palestina de Cataluña y asesor del Ministro de Información sirio.


La Delegación del PSC desarrolló el siguiente programa de entrevistas:

Lunes día 8 de enero

Gobernador de la provincia del Golan, Nawaf AL FARES

Ministro de Información, Dr. Mohsen BILAL

Martes día 9 de enero

Responsable de Información y Relaciones Exteriores del Partido Baas Árabe Socialista, Dr. Aizam SATAYHI

Presidente del Parlamento de la República Árabe de Siria, Dr. Mahmud AL ABRASH

Vicepresidente de la República Árabe de Siria, Dr. Faruk AL SHARA

Ministro de Asuntos exteriores, Walid AL MUALLIM

Ministro de Educación superior, Dr. Ghias BARAKAT

Miércoles día 10 de enero

Presidente del Consejo de Ministros, Sr. Mohamed NAJI OTTRI

Las actividades de la Delegación del PSC fueron profusamente recogidas en los medios de comunicación de Siria.


Resumen del contenido de los contactos mantenidos:

La Delegación del PSC tuvo un conocimiento directo y exhaustivo de la posición del Gobierno de la República Árabe de Siria sobre la situación del Oriente Medio en toda su complejidad y muy concretamente de su determinación al ofrecer un diálogo a Israel, sin condiciones previas, inspirado en el cumplimiento de todas las resoluciones del Consejo de Seguridad de Naciones Unidas y, en particular, las que incorporan la restitución a Siria de los territorios ocupados ilegalmente por Israel.
La Delegación del PSC constató la determinación del Gobierno de la República Árabe de Siria de ser parte activa y positiva en la solución del conjunto de problemas que afectan a Oriente Medio sobre la base de los objetivos de paz, estabilidad y prosperidad proclamados por el Presidente Bashar Al Assad.
La Delegación del PSC constató la enorme simpatía hacia la política desarrollada en Oriente Medio por parte del Gobierno español y el reconocimiento del papel muy positivo desarrollado por el Presidente José Luis Rodríguez Zapatero y el Ministro de Asuntos Exteriores Miguel Angel Moratinos.
La Delegación del PSC conoció el interés del Gobierno de la República Árabe de Siria de impulsar la política de reformas dibujada en el 10º Congreso del Partido Baas Árabe Socialista.
El Gobierno sirio trasladó su inquietud por el retraso en la firma definitiva del Acuerdo euromediterráneo de asociación entre la UE y la República Árabe de Siria. La Delegación del PSC recordó la adopción por parte del Parlamento europeo de una resolución al respecto, impulsada por el Grupo del Partido Socialista Europeo, y se comprometió seguir trabajando en esta dirección, oponiéndose a cualquier intento de aislar a Siria.
La Delegación del PSC constató una gran disposición del Gobierno sirio a estrechar aún más las buenas relaciones entre Siria y Cataluña y España, particularmente incrementando las relaciones económicas y en materia universitaria y de investigación. El buen grado de integración de la Comunidad siria en Cataluña y España, y la intensa relación que mantiene con su país de origen contribuirán eficazmente a este esfuerzo.
La Delegación del PSC trasladó las posiciones tradicionales del partido respecto de la difícil situación del Oriente Medio: búsqueda de soluciones a partir del diálogo entre todas las partes, esfuerzo para que se cumplan todas las resoluciones del Consejo de Seguridad de Naciones Unidas, proporcionando a todas las partes -empezando por el pueblo palestino y el Estado de Israel- unas fronteras seguras internacionalmente reconocidas que garanticen la independencia, soberanía e integridad territorial de todos los países, crítica profunda de la política del actual administración norteamericana en la región, particularmente la intervención militar en Irak, que ha provocado dolor, inestabilidad y radicalización en todo Oriente Medio -y que ya está siendo contestada por importantes sectores de opinión norteamericanos-, y rechazo al recurso a la violencia y a intervenciones militares no acordadas por Naciones Unidas, desde el convencimiento de que no hay solución militar a los problemas del Oriente Medio.
La delegación del PSC subrayó su total acuerdo con la política del Gobierno español, con el proyecto “Alianza de Civilizaciones” y con el esfuerzo de revivir el clima de la Conferencia de Paz celebrada en 1991 en Madrid para facilitar los acuerdos necesarios para solucionar los problemas de la región.

El presente informe será trasladado a la Dirección del PSC y a los Gobiernos de Cataluña y España. Los integrantes de la Delegación trasladarán a la opinión pública la información recogida y la posición del PSC al respecto.

Mas te problemes?...


El Mausoleu d’en Mas

Quan un diari seriós com la Vanguardia decideix publicar i explicar en portada, i amb lletres de motllo, la magnitud de la crisi de CDC, després de l’estrepitós fracàs d’aquest partit el proppassat primer de novembre, és que quelcom greu succeeix a can Mas.
Un servidor de vostès, en aquesta mateixa columna, els havia advertit més d’un cop de les serioses i greus contradiccions internes existents entre els convergents de tota la vida –gent amb cultura de govern i molt de seny polític- i la nova generació de talibanets radicalitzats amics d´en Madi i Oriol Pujol Ferrusola. I això, aquestes divergències, han acabat aflorant de forma nítida posant en qüestió no sols la capacitat de lideratge d’Artur Mas si no també la capacitat de CDC d’esdevenir una alternativa centrada i seriosa al govern que presideix José Montilla. I és que, en política, quan un reduït grupet de gent es creu legitimat a tirar pel dret, sense tenir en compte ni els propis companys ni les circumstàncies reals del país, es corre el perill de bastir una secta. I, amics meus, tots sabem que les arquitectures sectàries poden acabar esdevenint sumptuoses tombes per a líders pusil·lànimes. Ah! i en Felip Puig feliç per que el diari en qüestió diu d´ ell que es un polític que brilla amb llum pròpia. Doncs si, crec que es veritat.

11.1.07

Les revàlides d’Hereu


Algú va dir no fa gaires dies que l’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, era un polític amb els peus a terra i la ciutat al cap. I és cert. La seva intervenció en el tradicional discurs de primers d’any evidencia la capacitat de renovar discurs i equip que tenen els socialistes catalans al front de les ciutats. I no sols això. El nou alcalde, amb les seves paraules prudents però profundes, va ser capaç d’assenyalar quins són els reptes i els problemes de les ciutats del segle XXI i, també, insinuar-ne les possibles solucions. El contrast negatiu de tot això el trobem en els discursos esbiaixats de personatges com Alberto Fernández Díaz, quan introdueixen elements de conflicte al voltant de temes complexos i delicats com la immigració; o, sense anar més lluny, en polítics com Xavier Trias, quan cerca elements puntuals o anècdotes intranscendents per tal d’erosionar la imatge del nou alcalde.

Jordi Hereu ja ha passat a hores d’ara un munt de revàlides. Ho va fer al Cercle d’Economia, ho va repetir al Tribuna Barcelona i, ara, al discurs de primers d’any. Després de cada prova, de cada escull, ens adonem de les diferències que hi ha entre Hereu i els seus adversaris. Són abismals. Sens dubte, serà un gran alcalde.

Article que m'han publicat a e-noticies

9.1.07

Hereu és futur


Només cal obrir les planes d’un diari per constatar que la campanya de les eleccions municipals ja ha començat. Ja veuran com d’ara en endavant es prodigaran a dojo declaracions i contradeclaracions d’uns i d’altres. Lògic i natural que així sigui. Però, de ben segur que els ciutadans sabran separar el gra de la palla i valorar convenientment les positives transformacions viscudes a les ciutat governades per les forces de progrés. En aquest sentit Barcelona és un gran exemple. L’alcalde Jordi Hereu es presenta a aquesta contesa amb un discurs coherent parlant-nos de cohesió social, civisme i recuperació de l’espai públic per a l’ús col·lectiu. Mentre ell fa això, altres es dediquen a bastir una oposició confeccionada a partir de notícies de diaris, de conflictes raonables o mesquins. Tant se val per què l’objectiu és aconseguir l’erosió de l’equip de govern. Comparin i veuran. La gran diferència entre Hereu i Trias és que el primer té un discurs segur, solvent i provat en la praxi quotidiana, mentre en Xavier Trias esdevé ,cada dia més, una fotocòpia reduïda del que va ser fa temps. El candidat convergent és avui un polític amortitzat amb un garbuix de propostes eclèctiques incapaces de convèncer fins i tot els seus electors més fidels. Jordi Hereu és un jove preparat que desprèn confiança i optimisme. És futur.

Article que m'han publicat a e-noticies

7.1.07

Com en un mercat persa...


I un altre de notaris

CiU ha tornat a cal notari. Ho hem llegit a la premsa però, aquest cop, el motiu no ha estat ver barrar el pas als pèrfids companys d’en Piqué, si no per assegurar-se de que els socis no els jugaran una mala passada després de les eleccions municipals del 27 de maig. Lamentable això de CiU i súper patètic el cas de Tarragona amb Joan Aregio al front, que ha hagut de deixar com a penyora tot un seguit de compensacions polítiques per escrit davant notari. És de sobres conegut que les picabaralles entre democratacristians i convergents formen part del paisatge quan s’han de confeccionar les candidatures municipals. El mercat de compravenda que practiquen tots plegats esdevé un penós espectacle que adoben –com en el cas de Tarragona- amb l’ajut del PP.
Fons ben informades d’Unió ens diuen que la seva desconfiança envers la gent de CDC a l’hora de complir els pactes els ha obligat no sols a anar al notari si no també a especificar detalladament el repartiment de càrrecs tenint en compte tots els supòsits, tant la victòria com la derrota.
Doncs ja ho veuen, si les coses van així a la mansió del “convers” no serà d’estranyar que, d’aquí a un temps, tornessin de nou al notari... Ah! Potser a fer el testament?

5.1.07

No hay color...


La campaña para las elecciones municipales parece que ya ha comenzado. Algun que otro impaciente ya ha abierto fuego contra el alcalde Jordi Hereu. Da igual. Hereu sabe que va a ser diana de todo tipo de ataques y comentarios de mal gusto.Pero,por encima de las miserias de la politica, una circunstancia aflora de forma nitida estos ultimos meses: la diferencia.El actual alcalde de Barcelona posee un discurso global coherente, con objetivos estrategicos de ciudad. Hereu habla de cohesión social y de la utilización civica del espacio público...Mientras tanto otros se dedican a la oposición reactiva, a buscar en las noticias de los periodicos la excusa para forjar una critica todo lo erosiva que sea posible.Ahí esta una de las grandes diferencias, una de las razones por las que Hereu deviene el mejor candidato para las proximas elecciones municipales.Las ideas y los conceptos claros acostumbran a convencer más que los verbalismos confusos. Trias se ha convertido en una triste y empequeñecida fotocopia de lo que fue.Trias, hoy, es un politico amortizado y sin un discurso acorde con el ideario de su formación.Hereu es marca de futuro.Ya lo veran.

4.1.07

canviar de xip


Fa pocs dies, en aquest espai d’opinió, un portaveu convergent que es caracteritza sovint pel seu catastrofisme antigovernamental, vaticinava a l’executiu de José Montilla un any 2007 farcit de problemes i desavinences. Doncs bé, sembla ser que la realitat apunta tot el contrari. La considerable quantitat d’iniciatives governamentals en forma d’avant projectes de llei i inversions de tot tipus, forçaran aquests tremendistes a canviar de xip. Sense anar més lluny, amb l’aprovació del Projecte de Llei de Serveis Socials el Govern d’Entesa donarà resposta a un dels seus compromisos centrals expressats en el pacte de legislatura. Garantirà la universalització i el dret als serveis socials a totes les persones de Catalunya que ho necessitin. Que farà l’oposició? Votarà en contra de la mateixa manera que ho va fer a Les Corts amb la Llei de Dependència? Seran capaços, per interessos partidaris, d’obstaculitzar el que ha de ser el quart pilar de l’estat del benestar al costat d’educació, sanitat i pensions?
L’allau d’iniciatives socials i legislatives presentades pel Govern situa els grups opositors catalans davant una doble tessitura: o servir al país, o servir-se a sí mateixos. Ja ho dèiem abans, si alguns volen deixar de seguir apareixent com a roins hauran de canviar de xip i, conseqüentment fer propostes en positiu.

2.1.07

Ni "notes" ni notaris...


En Josep Antoni Duran i Lleida sembla decidit a no donar feina als notaris. Ho ha dit en declaracions a una emissora de ràdio catalana, al temps que anunciava estar preparat per afrontar les eleccions municipals amb energies positives. Tant de bo que així sigui! Aquesta no és la primera vegada, i sospitem que no serà la darrera, que el líder demòcratacristià marca distàncies i diferències amb el pinyol convergent més radicalitzat i ferit per no haver assolit el poder. Pilar Rahola vaticinava ahir, a les planes de El Periodico, que CiU està comdemnada a viure passions enfrontades, que la Federació acumula tants anys de feliç desunió que han après a viure entre ells amb un odi molt ben avingut. Però això, amics meus, tard o d’hora sempre acaba per petar. I és bo que així sigui. El país precisa una oposició ubicada en un discurs nou allunyat del ressentiment i la ràbia. La gent d’Unió ho té clar, altres no. És l’hora d’arribar a acords generosos i responsables al voltant dels grans temes de país. És l’hora d’un nou impuls en el desenvolupament estatutari i en el perfeccionament del nostre autogovern. I això no serà possible amb les cançonetes dels emprenyats ni amb els gemecs dels ‘notes’ que tot ho troben malament. Doncs bé, ja veurem si en Duran és capaç de sortir-se’n en el titànic esforç per fer reflexionar els seus companys de viatge.